Casa Dolors de Perramon

Infotaula edifici Casa Dolors de Perramon
Dades
Tipus	Bloc de pisos i sala de cinema
Arquitecte	Francesc Daniel Molina i Casamajó
Construcció	1855
Data de dissolució o abolició	1988
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Rambla, 122 (abans Rambla dels Estudis, 4) i Bot, 11
41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 17″ E
Activitat
Propietat de	Dolors de Perramon i Comas del Brugar

La casa Dolors de Perramon era un edifici situat a la Rambla, 122 (abans Rambla dels Estudis, 4) de Barcelona, actualment desaparegut.

Descripció

Es tractava d'un edifici de planta baixa i quatre pisos. La façana presentava una composició amb un fort domini del buit sobre el ple, i una clara divisió de les plantes, emfatitzada per la gran balconada del principal, sostinguda per mènsules, i la degradació segons l’altura de les balconeres de pedra motllurada. Així, mentre al principal aquestes eren envoltades amb pilastres amb capitells corintis i llindes esculpides amb baixos relleus, al primer pis només hi apareixien les llindes decorades, al segon només hi eren ressaltades i al tercer eren nues. Al primer i segon pis els plens de façana eren ressaltats amb plafons motllurats.

Història

Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1855, Dolors de Perramon i Comas del Brugar (La Bisbal d'Empordà, 4 de setembre del 1813 – Tolosa de Llenguadoc, 24 de juny del 1870),^[1][2] vídua de Josep de Fontcuberta i de Perramon (cosí seu),^[3][4] en va encarregar el projecte a l'arquitecte Francesc Daniel Molina.^[5]

A la seva mort, la casa fou heretada pel seu fill Carles de Fontcuberta i de Perramon,^[6] casat amb Maria del Carme Dalmases i d'Olivart, segona marquesa de Vilallonga (vegeu Palau Dalmases i Casa Cervelló-Giudice).

A la planta baixa i soterrani s'instal·là la Sala Mercè (1904-1913), obra d'Antoni Gaudí, i posteriorment el Cine Atlántico (1936-1987), que tancà les portes el 16 de gener del 1987.^[7] El 4 d’agost del 1988 en començà l’enderrocament per a construir-hi el nou hotel Citadines.^[8]

Vegeu també

• Casa Agullana

Referències

1. «María Dolores Perramón Comas del Brugar». geneanet.org. Seminario de Genealogía Mexicana.
2. «Dolores Perramón y Comas del Brugar». geni.com. Andrés Fariña Fontcuberta.
3. Piñol Alabart, 2017, p. 126-127.
4. Portavella, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. 1996, 1997, p. 198. 
5. AMCB, Q127 Foment 775 bis C.
6. «Carlos Fontcuberta Perramón». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
7. La Vanguardia, 24-01-1987, p. 30. 
8. González Moreno-Navarro, 2004, p. 34.

Bibliografia

• González Moreno-Navarro, Antoni «La Sala Mercè, el desaparecido cinematógrafo diseñado por Antoni Gaudí». Gaudí i l'SPAL. Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental. Diputació de Barcelona, 14, 2004, pàg. 32-44.
• Piñol Alabart, Daniel «L’arxiu patrimonial Fontcuberta (segles X-XXI)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 28, 2017, pàg. 123-141.