La casa-fàbrica Vernis-Cantarell és un edifici situat al carrer d'en Mònec, 14 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
El 1779, el fabricant de teixits de llana («paños») Vicenç Vernis (o Vernís) va demanar permís per a obrir una finestra a la seva casa-fàbrica del carrer d'en Mònec,[2] i el 1804 va sol·licitar una llicència per a eixamplar-ne la porta principal.[3] El 1786, la seva fàbrica va merèixer els elogis del viatger anglès Joseph Townsend:
«
El procés de fabricació que més em va satisfer va ser el que va posar en pràctica en Vicenç Vernis per a l’elaboració de teixits de llana. Ocupa 350 treballadors en la manufactura de roba destinada a Hispanoamèrica, regió que és de fet destinatària de la major part dels productes fabricats a Barcelona, excepte algunes sedes que, junt amb el cognac, passen de contraban a través de Guerseney fins a Anglaterra. Té una màquina molt compacta i elegant per debanar i enrotllar l’estam, que només requereix una nena per manejar 80 bobines, mentre una altra posa tot el procés en moviment alhora que es dedica a teixir. Aquesta nena, asseguda sobre un banc, mou amb els peus una roda vertical que, mitjançant una roda dentada fixa sobre l’altre extrem del mateix eix, mou la roda horitzontal i així fa girar els fusos. Quan una de les nenes es cansa, l’altra la relleva.[4]
»
El 1829, Lluís Cantarell figurava en el Padró General amb una fàbrica de teixits amb 32 telers al carrer d'en Mònec, 13 (antic),[5] un casal propietat de Francesca de Paula Vernis on el 1835 s'hi va obrir una finestra, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Ubach.[6][5] El 1842, Cantarell figurava com a titular d'una fàbrica de teixits de cotó i mescla al carrer d'en Mònec, 17 (antic),[7] època en què l'antic edifici fou enderrocat per a construir un de nou de planta baixa i quatre pisos, amb una «quadra» en forma d'«U» a l'interior d'illa. Segons les «Estadístiques» de 1850, la fàbrica estava equipada amb 30 telers senzills, 22 de compostos, i donava feina a 82 obrers.[5]
Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (1860)
El 1857 hi havia Josep Cantarell,[8] que compartia les instal·lacions amb Francesc Vilumara i Saus (vegeu casa-fàbrica Vilumara).[9] El 1863 hi havia les societats Gendre de Cantarell i Cia: «Mónach, 14. Fábrica de tejidos de algodon y seda. Pañuelos de crespon, de todas clases. Espediciones á todas partes. Yerno de Cantarell, y comp.»[10] i Pujol i Bau: «Mónach, 14. Fábrica de tejidos de algodón de Pujol y Bau. Inglesinas. Muletones. Tartanes. Pan-pobre. Semipanas. Piqués, pintados y otros tejidos. Espediciones á todas partes.»[11]
A finals del segle xix i principis del xx hi havia la litografia de Prim Fàbregas[12][13] i la fàbrica de bosses de paper i impremta de Jeroni Castany.[14][15][16] A mitjans del segle xx hi havia la litografia d'Atili Tozzi, la fusteria d'Antoni Tozzi, el taller d'orfebreria d'Hipòlit Vallès[17] i la draperia d'Emilià Alià.[18]
,_baixos.jpg)
