La casa-fàbrica Tirigall-Ballver és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pere Més Alt, 41 i de Trafalgar, 34, dels quals el darrer està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment acull el Museu Banksy.[2]
Història
El 1798, el fabricant d'indianes Josep Tirigall i Sagués (†1841)[3] va demanar permís per a convertir-hi una finestra en un portal.[4] Segons l'Almanak mercantil, la fàbrica corria sota la raó social Tirigall, Llevat i Cia.[5] El 1830, Tirigall va demanar novament permís per a reedificar la casa-fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[6] La Guía de Forasteros en Barcelona del 1842 hi registra la casa de comerç de Josep Tirigall i Fill i la fàbrica d'estampats de Josep Tirigall.[7][8]
Façana del carrer de Trafalgar
El 1860, ja morts Josep Tirigall i el seu fill Damià, la finca fou embargada a la vídua d'aquest darrer, Josepa Batlle, i als seus fills per impagament d'un préstec hipotecari[9] i posada en subhasta l'any següent.[10] Pel que sembla, la venda no es va arribar a realitzar, i la propietat fou tornada a subhastar el 1867.[11] Aleshores, va passar a mans de Lluís Ballver (o Ballber) i Cortès,[12] que el 1874 va encarregar al mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró el projecte d'un nou edifici al carrer de Trafalgar.[13] El 1920 va demanar la conversió al sistema d'aforament de la ploma d'aigua de la mina de Montcada que abastia la finca,[14] i el 1921 va redimir el cànon anual de 60 pessetes per la quantitat de 1.333,33.[15]
Fàbrica d'estampats de Joan Romà i Cia
El 1850, Josep Casamitjana i Boyer i Joan Casamitjana i Constansó van establir una fàbrica d'estampats moguda per vapor a Sant Martí de Provençals.[16] El 1854 es constituí la societat Joan Romà i Cia amb un capital de 130.000 duros, que va adquirir la fàbrica dels Casamitjana per 31.786,69.[16] El despatx s'establí al carrer de Sant Pere Més Alt, 41,[17][18] i el 1855, la fàbrica comptava amb 6 taules de pintar, i el 1861, amb 12 taules, 2 cilindres, 4 perrotines, un capital de 250.000 rals i 26 treballadors.[16] El 1860 es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona,[19] i finalment, la societat es va liquidar cap al 1869: «El mozo que estaba en el despacho de los Sres. Juan Romá y C.ª, desearía hallar ocupacion. En la calle Alta de San Pedro, n. 39, en casa de D. Agustín Vilaró, darán razon.»[20]
.jpg)
.jpg)
