La casa-fàbrica Rotxotxo és un edifici situat als carrers dels Escudellers Blancs i de la Lleona de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
Els Rotxotxo foren una nissaga barcelonina de fabricants de naips.[2] El 1637, Pere Pau Rotxotxo es feu càrrec de l'obrador dels Carmini a la plaça de la Trinitat[3] (actualment carrer de Ferran). Posteriorment, se'n deslligà i s'establí de forma definitiva al carrer dels Escudellers Blancs, en un edifici més gran.[4]
En plena època d'esplendor, entre 1749 i 1756, els Rotxotxo hi feren diverses reformes.[5] El 1774, Pere Pau Rotxotxo i Puigdoura va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis i fer-hi altres reformes,[6] i novament el 1787 per a obrir-hi un portal i quatre finestres per a una botiga.[7] En aquesta època, la fàbrica assolí la categoria de proveïdora de la Casa Reial, si bé amb la competència de la Reial Fàbrica de Madrid.[8]
El darrer fabricant de naips de la nissaga fou Josep Antoni Rotxotxo i Orjussà (fill de Pere Pau Rotxotxo i Isabel Orjussà), que el 1785 va marxar a les Amèriques amb divuit anys,[9] i va tornar a Barcelona el 1803, obtenint la mestria (que li permetia exercir l'ofici) el 1806.[10] El 1808, coincidint amb la invasió napoleònica, abandonà el negoci, que continuà en mans de la família, però s'hi incorporà de nou després d'acabada la guerra.[11] Tanmateix, l'abolició del gremi i la liberalització consegüent de la fabricació de naips el 1815, permeté l'arribada de més competidors i suposà un cop mortal per a la fàbrica, que el 1820 ja era pràcticament liquidada, si bé encara cotitzava l'any següent.[12]
Josep Antoni va morir el 1824, deixant com a hereu el seu fill Marià Rotxotxo i Parull, amb tan sols quinze anys d'edat.[13] Aquest no seguí la professió del pare i es feu semoler,[14] exercint de majordom a una fàbrica de fideus a Vilanova i la Geltrú cap al 1850.[13] El 1840, va demanar permís per a reconstruir una part de la finca al carrer dels Escudellers Blancs amb planta baixa i quatre pisos,[15] i obrir una porta al carrer de la Lleona,[16] a càrrec del mestre d'obres Pere Calçada.[15] Aquestes obres, acabades l'any següent,[17] li permeteren llogar-lo el 1846 a Ignasi Turent i Miquel Morató pel termini de cinc anys.[18]
.jpg)
