La casa-fàbrica Lucena era un edifici situat al carrer de Jonqueres de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
En aquest indret hi havia la casa de Ramon de Vallgonera, òlim de Llunes i d'Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba, que el 1796 va rebre el títol de marquès de Vallgornera.[1] El 1839, Jacint i Josep Bru de Sala la van establir en emfiteusi al fabricant d'estampats (indianes) Josep Lucena i Parés (1796-1866),[2][3][4] que tot seguit va comprar una finca adjacent[5] i va encarregar al mestre d'obres Joan Soler i Cortina el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos (si bé una part del tercer no s'arribà a construir) amb un cos annex de planta baixa,[6][7][8][9] on el 1847 va fer instal·lar una màquina de vapor de 6 CV.[10]
El 1842, Josep Lucena es va presentar a l'Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors, i el 1844, a la de Barcelona amb mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca.[11] El 1852, va obtenir una menció d'honor a l'exposició de l'Institut Industrial de Catalunya pels seus mocadors pintats.[12] El bon funcionament del negoci va fer que aquell mateix any constituís una societat amb els seus fills Joan i Manuel Lucena i Castells i el seu gendre Antoni Nadal i Espalter, i aixequessin una nova fàbrica a la carretera de Mataró (actual carrer de Pere IV), al terme de Sant Martí de Provençals (vegeu Ca l'Alier),[13] deixant la del carrer de Jonqueres com a despatx i magatzem: «Junqueras, 16, depósito de indianas y pañuelos de varias clases de la fábrica de San Martí de Provensals de D. José Lucena y compañía.»[14] En aquesta època s'hi va instal·lar la fàbrica d'aprests de Josep Claramunt i Cia.[15][16]
El 1864, l'edifici fou reformat pel mateix Soler i Cortina, que va transformar algunes finestres del segon pis en balcons, i també va cobrir el pati posterior per a transformar-lo en magatzem, remuntant un pis al cos annex.[17] El 1878, el fabricant d'estampats Francesc Romeu i Tort (vegeu casa-fàbrica Padrós-Romeu) hi va instal·lar el seu magatzem,[18][19] i el 1886 va adquirir la propietat com a millor postor de la subhasta promoguda pels hereus de Josep Lucena.[20] L'any següent n'encarregà al mestre d'obres Josep Marimon i Cot una ampliació cap al carrer de Trafalgar,[21] en uns terrenys procedents de l'enderrocament de la Muralla de Terra.[22] A la seva mort el 1891[23] fou succeït pel seu fill Francesc Romeu i Bonastre, enginyer industrial, que hi tenia el seu despatx.[24][25]
Ja al segle xx, hi hagué, entre d'altres, la botiga i despatx del fabricant de gèneres de punt Tomàs Alayo Germans,[26] l'establiment d'eines i accessoris per a la mecànica de Joan Gazeau,[27] i la fàbrica de gèneres de punt de Pere Clarens.[28] Finalment, l'edifici fou enderrocat per a la construcció de l'Edifici Fàbregas.
