La casa-fàbrica Jordà era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre, Migdia i del Cid del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història
El juliol del 1839, Joan Carabent i Bacó va establir en emfiteusi una part del seu hort als nous carrers del Migdia i del Cid al comerciant Antoni Jordà i Santandreu (1795-1864),[1] on aquest faria construir un molí fariner[2] mogut per una màquina de vapor de 12 CV de la casa Hall de Dartford (Anglaterra).[3] L'abril del 1840, Jordà va adquirir en emfiteusi al mateix Carabent la casa núm. 23 (antic) del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre),[4] i el maig va demanar permis per a reedificar-la amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada.[5] El juny del mateix any, va adquirir en emfiteusi a Teresa Ràfuls, vídua del fuster Pau Soley i Boter, i al seu fill Josep Soley i Ràfuls, ferrer, la del núm. 22 (antic),[6] i va demanar permís per a reedificar-la,[7] segons el projecte del mateix autor.[8] Finalment, el mes d'octubre va adquirir al fuster Joan Sistach i Solà la del núm. 24 (antic),[9] i el novembre va demanar permís per a reedificar-la, també segons el projecte de Calçada.[10]
El 27 de novembre del 1846, la fàbrica de filats i teixits de cotó d'Antoni Jordà i Cia[11] fou incendiada per un grup d'obrers antimaquinistes.[12] El 1848, Andreu Mas (casat amb Eulàlia Jordà i Gelabert, neboda d'Antoni)[13] es va associar amb l'enginyer mecànic Michel de Bergue[14] i el fabricant Joan Mas i Esteve sota la raó social Mas, de Bergue i Cia, amb un capital de 25.000 duros.[15] Antoni Jordà els va llogar la casa-fàbrica per 8 anys, a raó de 10.000 duros anuals.[16] El 14 de juliol del 1854, durant el conflicte de les selfactines, la fàbrica va ser assaltada i algunes màquines en foren destruïdes.[12] El 1857, els nous llogaters eren els germans Joan i Josep Mas i Esteve, que formaren la societat Mas Germans,[17][18] i el 1861, el lloguer es va prorrogar per cinc anys més.[19]
El setembre del 1864 van morir tres membres de la família, incloent l'Antoni Jordà mateix, en circumstàncies que apunten a una intoxicació.[13] El 1867, la vídua Francesca Vilarasau i Riu,[20] hereva dels béns del seu marit, va acordar la venda dels utensilis de la fàbrica als germans Mas.[21] El 1883, els seus marmessors van posar la casa-fàbrica en subhasta,[22] adquirida per la societat Coma, Ciuró i Clavell, que va pagar 100.000 pessetes pels edificis i la màquina de vapor i 25.000 per la maquinària.[23]
El 1893, la societat es va reconstituir com a Coma, Clivillés i Clavell amb l'entrada de la segona generació a la gerència (Joan Coma i Cros, Narcís Clivillés i Clavell i Santiago Clavell i Planas).[24][25][26] A la mort dels socis Joan Coma i Xipell (†1896)[27] i Jaume Clavell i Isern (†1895),[28] la casa del carrer de l'Arc del Teatre va passar a mans de llurs vídues Lluïsa Cros i Emília Cazes, respectivament.[29] El 1898, Narcís Clivillés va demanar permís per a reformar la fàbrica dels carrers del Cid i Migdia, enderrocant els pisos superiors i deixant-ne només els baixos, segons el projecte de l'arquitecteJosep Majó i Ribas.[29]
El 1946, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar la propietat,[30] i els edificis serien enderrocats a la dècada del 1950 per a la construcció del Centre Quirúrgic d'Urgència Peracamps.[31]
