La casa-fàbrica Isaura és un conjunt d’edificis situats als carrers de l’Om, Sant Bertran i Santa Madrona del Raval de Barcelona, parcialment conservat.
Història
El 1860, el bronzista i argenter Ramon Isaura i Cabret (†1862)[1] i el seu fill Francesc de Paula Isaura i Fargas (1824-1885) es van presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860.[2] Tenien el seu despatx a la Baixada de la Presó (actualment de la Llibreteria), 12, i el taller al carrer del Carme, 76.[3][4][5]
El 1863, es va posar en subhasta l'edifici de la Foneria Barcelonesa al carrer de l'Om, 8 (vegeu casa-fàbrica Mir),[6] i Francesc Isaura n'esdevingué propietari de la meitat meridional.[7] El març del 1864, va demanar permís per a reformar-la i unirla amb la casa veïna del carrer de l'Om, 10 i de Sant Bertran, 2, segons el projecte de l’arquitecteCarles Gauran.[8][7] Aquesta va unificar les façanes fins a l’alçada de planta baixa i quatre pisos, amb balcons de baranes de ferro colat, a més del trasllat del portal principal per a fer-lo coincidir amb el centre del nou edifici. A la llinda hi ha l'escut borbònic, ja que el 1861 Isaura havia estat nomenat cavaller de l’Orde d'Isabel la Catòlica,[9] i el 1877 comanador de l’Orde de Carles III.[10][7] Poc després, el juny del mateix any, Isaura va presentar una altra sol·licitud per a remuntar tres pisos a la «quadra» situada a l’interior d’illa i façana a una androna que comunicava amb el carrer de Santa Madrona, segons el projecte del mateix Gauran.[8][11] L’agost del 1865, declarava que, havent arribat amb un acord amb els Srs. Boada i Prats,[12] demanava permís per a construir una nova façana al carrer de Santa Madrona, seguint l’alineació d’aquest carrer, també segons el projecte de Gauran.[8]
La fàbrica s'anunciava així en una guia de l'època: «Isaura, Francisco de Paula; platero y fundidor broncista de la Real Casa y cámara de S.M., caballero de Isabel la Católica, premiado en varias esposiciones nacionales y estranjeras. Fábrica y despacho por mayor de manufacturas de bronce, servicios para mesa, de alpaca, plateados, y bronce dorado, bernisado o pulido, servicios para café, relojes de sobremesa, arañas de salon para bujías ó gas, escribanías, candeleros, candelabros, Stos. Cristos, aparatos para gas desde lo mas sencillo á lo más rico para salones y teatros y servicios para Iglesias y Oratorios. La fábrica, c. Olmo, 8, y el depósito, c. Jaime 1º, 10.»[13] Una de les seves especialitats era l'anomenada plata Ruolz, una tècnica de galvanitzacióelectrolítica inventada pel comte de Ruolz, de la qual Isaura n'havia adquirit la patent a l'Estat espanyol, i amb la que es fabricaven vaixelles, objectes de culte eclesiàstic i altres d'ús domèstic.[14]
El 1866, la fàbrica es va traslladar a les noves instal·lacions,[15] i l'any següent es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica pels seus objectes de bronze.[16][14] El 1874, Isaura va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor sistema Bode, segons el projecte de l'enginyer Antoni Dardet.[17] El 1881, va presentar una sol·licitud per a ampliar la «quadra» al nou passatge de Dodero (actual carrer de Santa Madrona, 15),[18] i poc després va demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcada.[19]
Francesc Isaura morí el 1885[20] i el negoci fou continuat pel seu fill Ramon Isaura i Andreu,[21] que es va declarar en fallida el 1888.[22]
Posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de la Compañía para la fabricación de contadores de gas, agua y electricidad, dirigida per Andreu Triana.[23][24] El 1922, el fabricant de pianosJenner Climent i Cia Ltda[25] va demanar permís per a instal·lar un motor elèctric a la «quadra» del carrer de Santa Madrona.[26]
El 1983 es va segregar i enderrocar la «quadra» per a la construcció d'una promoció d'habitatges al carrer de Santa Madrona,[7] que també va obliterar la fàbrica Llimona i el passatge de l'Om. Segons l'informe de valoració patrimonial de l'equip Caballé-Gonzàlez (Veclus SL), aquest fet era per si mateix suficient per a no incloure la casa-fàbrica en la «Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica)», aprovada definitivament el 2018.[7]
↑ 7,07,17,27,37,4Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-16 Casa-fàbrica Mir. Ajuntament de Barcelona, 2-2018.