La casa-fàbrica Gorgot-Aranyó era un edifici situat a la plaça de Jonqueres i el carreró de Sant Francesc de Paula (actual Ramon Mas), actualment desaparegut.
Història
Els Gorgot de Figueres
Ramon de Gorgot i de Farners (1661-1728), hereu d'una nissaga empordanesa (vegeu Torre Gorgot), es va casar amb Maria d'Aranyó, amb qui tingué quatre fills. El succeí Ramon de Gorgot i d'Aranyó (1699-1762), casat amb Àngela de Gianini i Casanoves (1729-1788), filla d'un militar italià. L'hereu Josep Gaietà de Gorgot i Gianini (1750-1805) maridà amb Agnès de Càrcer i de Montaner (1753-1818), però no tingueren descendència. Aleshores, la successió passà a la seva germana Maria Lluïsa, que es casà amb el militar gallec Cayetano López de Neyra de Saavedra. El seu fill Gaietà López de Neyra i de Gorgot (1797-1825) es casà amb Caterina de Fonsdeviela-Xammar i d'Huguet, marquesa de la Torre (1799-1828), i tingueren vuit fills.[1]
Els Aranyó de Manresa
Gaietà Aranyó va ser un teixidor de seda o «veler» de Manresa la segona meitat del segle xviii.[2] El 1803, el seu fill Josep Aranyó i Torras figurava com a fabricant de mocadors, i fou el fundador de la societat Josep Aranyó, Germans i Cia, que faria la transició al cotó.[2] A la seva mort el 1815 o el 1817, el seu nebot Maurici Aranyó i Parera es va traslladar a Barcelona.[2] A la mort d'aquest darrer el 1822, el seu germà Lluís i el seu cosí Gaietà Aranyó i Torrents constituïren la societat Gaietà i Lluís Aranyó,[2] que llogà la Casa Gorgot de la plaça de Jonqueres.[3][4] El 1845, Gaietà López de Neyra-Gorgot i de Fonsdeviela els va establir la propietat (descrita a la documentació notarial com una casa gran amb dos pisos i jardí a la part d'orient, amb cinc portes a la plaça de Jonqueres i una altra al carreró de Sant Francesc, on hi havia una casa petita en estat ruïnós) en emfiteusi amb la imposició d'un cens de 780 lliures anuals i l'obligació d'invertir-hi un mínim de 10.000 lliures en millores en el termini de cinc anys.[5]
Els Aranyó presentaren els seus productes a l'Exposició industrial de Madrid del 1841, on guanyaren una medalla de plata pels seus mocadors «de gran dibujo de alfombra y blanco de estambre y de seda», que presentaren novament a la de Barcelona del 1844.[2] Segons les «Estadístiques» del 1850, la societat Gaietà i Lluís Aranyó tenia una fàbrica de teixits amb 226 telers, la majoria dels quals eren jacquard, moguts per vapor, amb 317 treballadors.[2]
Gaietà es va casar amb la seva cosina Isabel Aranyó i Parera, germana del seu soci, i del matrimoni nasqué Claudi Aranyó i Aranyó (1827-1884), que es va casar amb la seva cosina Carolina Aranyó i Matallana.[2] A la dècada del 1850, Claudi es va fer càrrec de l'empresa,[6] i també participà en la societat Antoni Escubós i Cia, fundada el 1853 (vegeu Vapor de la Llana).[2] Claudi Aranyó i Cia fabricava mocadors de llana, seda i estam, així com també cortines de llana i teixits per a mobles: Plaza de Junqueras, 2. Fábrica de tejidos en toda clase de sedas, lana, hilo, algodon y estambre. Pañolería, tartanes, portiers, argelinas, etc., de mezcla de seda y lana. D. Claudio Arañó y comp.,[7] i al voltant del 1862, disposava de 79 telers mecànics i 266 obrers.[2]
El 1868, Gaietà i Claudi Aranyó van demanar permís per a reformar el casal segons el projecte el mestre d'obres Antoni Valls i Galí,[8] i el 1871 va adquirir la casa veïna del carrer de Sant Francesc de Paula, que havia pertangut a l'arquitecteAndreu Bosch i Riba,[9] que la va fer reedificar.[10] El 1876, Claudi Aranyó va proposar a l'Ajuntament de Barcelona la cessió de la palmera de l'antic monestir, que ara quedava al bell mig de la plaça.[11][12][13] A la seva mort el 1884, el negoci fou continuat per la seva vídua sota la raó social Vídua i Fills de Claudi Aranyó.[2][14]
El 1907, Carolina Aranyó va proposar a l'Ajuntament sufragar el 50% de les expropiacions necessàries per a la perllongació del carrer d'Ortigosa fins al de Jonqueres, a canvi de la urbanització de l'indret: «hace 5 años se inició la edificación de los terrenos que constituían el antiguo Huerto de Fabá, y en ellos se han levantado edificios de gran aspecto y mucho valor, pudiendo citar entre ellos los grandes almacenes de la compañía arrendataria de cerillas, el colegio de Hermanos de la Doctrina Cristiana y últimamente está en vías de terminación el suntuoso edificio del Orfeó Catalá».[15] Tanmateix, l'oferta no va ser acceptada, i el 1909 la mateixa propietària, juntament amb la societat Riva i Garcia i Ramona Marquès, presentaren una altra instància per a legalitzar la urbanització dels carrers d'Ortigosa i de Cameros (actualment Amadeu Vives).[16][15]
El 1916, Claudi Aranyó i Aranyó fill s'oferí a rebaixar el preu de la indemnització per les seves propietats a canvi de la millora que suposava l'obertura del carrer, amb la qual cosa es desencallà el projecte.[17] Finalment, l'edifici fou adquirit per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, que el va enderrocar el 1920 per a construir-hi el Casal de la Previsió,[18] obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.
