La casa-fàbrica Gassó-Tous és un conjunt d'edificis situats al Raval de Barcelona, conservats parcialment.
Descripció
Projecte d'obertura del carrer de Sant Antoni de Pàdua (1798)Projecte d'obertura dels carrers de Sant Jeroni, Sant Bartomeu, Sant Martí i Sant Antoni de Pàdua (1807)Quarteró núm. 100 de Garriga i Roca (c. 1860)
El del núm. 33 del carrer de la Riereta, actualment enderrocat, corresponia a un model de casa-fàbrica, amb un edifici d'habitatges amb front al carrer i una «quadra» d'uns 6 m d'amplada i il·luminació lateral a l'interior d'illa.[1] El del núm. 35, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C),[2] té una façana de 162 pams de longitud, que preserva essencialment el caràcter de l'edifici del 1802 (vegeu casa-fàbrica Gassó), si bé amb l'afegit de balcons. A l'interior s'organitzen dues quadres de 4 a 5 alçades i 6 i 12 m d'amplada, configurant una malla de patis i edificis a l’estil de les composicions tipològiques de la tratadística arquitectònica de Louis Durand.[1]
Història
El 1798, Josep Anton Martí i Creus va presentar el projecte d'obertura d'un carrer entre els de la Cadena i de la Riereta. Aquest, que s'anomenaria de Sant Antoni de Pàdua, va quedar interromput al de Sant Jeroni, i actualment ha estat obliterat per la Rambla del Raval.[3]
El 1829, el seu fill Josep Maria de Martí i de la Penya va establir en emfiteusi un terreny al fabricant de teixits i filats de cotóNicolau Tous i Soler,[4][1] que el 1832 demanà permís per a construir-hi un edifici d'habitatges al carrer de Sant Jeroni (actualment Rambla del Raval, 22-26) segons els plànols del mestre de cases Jaume Millàs.[5] La construcció va finalitzar el 1833, i el paleta Pau Sans va cobrar un import de 18.000 lliures barcelonines pels treballs de paleta, fuster i manyà.[6][1]
Aquell mateix any, Tous va adquirir una porció de terreny a Pau Fèlix Gassó i Aroles per a construir una casa-fàbrica de planta baixa, entresol i tres pisos al núm. 5 (actual 33) del carrer de la Riereta, segons el projecte del mestre de cases Jacint Torner,[7] que també va exercir de constructor i va cobrar 12.000 lliures pel conjunt dels treballs.[8] Aquest edifici fou immediatament llogat a la societat Matias Muntadas i Fill,[9] substituïda el 1839 per Pau Muntadas i Germans, que seria l'embrió de L'Espanya Industrial.[10]
A la mateix època, Tous també va llogar una part de la fàbrica de Gassó als núms. 3 i 4 (actual 35), per a reformar-la.[1] El 1846, va adquirir els edificis en emfiteusi,[11] i a la dècada del 1850 es va iniciar el lloguer de la fàbrica a altres industrials.[1] Així, el 1857 hi havia al núm. 33 la serradora de Francesc Olivella i Pascual,[12] i al núm. 35 la fàbrica de tints de Joan Artós,[13] i la de buates de Miquel Massip.[14] El 1863 hi havia al núm. 33 la fàbrica de filats de Francesc Palà[15] i la de teixits de Joan Llanas,[16] i al núm. 35 la fàbrica de filats de Jacint Barrau, la de corretges per a telers de Pere Llauradó i la ja esmentada de Joan Artós.[17]
A la mateixa època, la fàbrica d'estampats i aprests de Salvador Roig[18] ocupava la part esquerra de l'edifici, que el 1868 va sol·licitar la legalització de dos generadors de vapor.[19] El mateix any, la fàbrica d'estampats de Rafael Saladrigas n'ocupava la part dreta i va sol·licitar la legalització de dos generadors de vapor de 15 i 12 CV de potència, sota la direcció de l'enginyer industrial Baldomero Santigas.[20] El núm. 33 estava ocupat pel taller de fustes de Francesc Rotxotxo, i també per la fàbrica de trenes i cordons de cotó d’Antoni Oriol, que el 1899 hi va fer instal·lar un motor elèctric de 15 CV, i el 1891 un de gas d'1 CV.[1]
