La casa-fàbrica Altayó era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere Més Baix i de la Mare de Déu del Pilar de Barcelona, actualment desapareguts.
El 1840, Altayó va demanar permís per a reformar la seva casa-fàbrica amb la remunta d'un «pis-quadra» al carrer de Sant Pere Mitjà i la transformació total del front del carrer d'en Cuch (actualment de la Mare de Déu del Pilar), segons el projecte del mestre d'obres Pau Jambrú i Badia.[2][1] La seva fàbrica de teixits de seda figurava a la Guía de forasteros en Barcelona del 1842,[3] i tenia una contribució prou elevada com per a ser inscrit com a elector parroquial en el cens de les eleccions a diputats del 1847.[1]
Pel que sembla, Altayó va continuar en actiu fins als volts del 1860,[4][5] ja que el 1863 la fàbrica figurava a nom de Joaquim Ferrer i Cia.[6][1]
El 1887, el mestre d'obresterrassenc Jaume Comerma i Torrella (autor del Pavelló de la Premsa de l'Exposició Universal del 1888)[7] va demanar permís per a enderrocar els edificis i reconstruir-los de nou,[8] però va morir aquell mateix any sense poder-ho realitzar.[9] El 1889, la seva vídua Margarida Barrera va demanar permís per a dur a terme l'enderroc i anul·lar el projecte de reconstrucció, i així poder vendre el solar.[10] Finalment, la finca va ser reconstruïda per un altre propietari.[11]
