La casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut era un conjunt d'edificis situat als carrers del Carme i del Pintor Fortuny del Raval de Barcelona, del que només es conserva la casaPau Vilaregut, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2] Tal com indica una placa commemorativa al costat de l'entrada, fou la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, institució fundada el 1903: «A la tasca cultural de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Els seus continuadors en el 80è aniversari. A.E.P. - 1903-1983».
Història
En aquest indret hi havia un casal propietat de Joan Jeroni de Gatxapay i Vera,[3][4] pagador general dels Reials Exèrcits a Catalunya,[5] que fou heretat per la seva neta Maria Lluïsa de Carreras i de Gatxapay,[6] casada amb Josep de Verthamon i Fizes, jutge de les confiscacions de Felip V.[7][8][9] El 9 de novembre del 1778, el seu fill Joan Albert de Verthamon i de Carreras[10] es va casar amb la tarragonina Maria Ventura de Vidal i de Jalpí,[11] fixant la seva residència a Tarragona.[12] Aquell mateix any, Maria Lluïsa i el seu fill van llogar el casal al fabricant d'indianes Josep Alabau,[13] que va demanar permís per a construir-hi un clavegueró per a conduir les aigües de la fàbrica fins al carrer d'en Cervelló (actualment Floristes de la Rambla).[14][15] El 1803, Joan Albert de Verthamon va llogar-lo novament al mateix Alabau i al seu fill Josep Alabau i Cabot,[16][17] i el 1805, a Eulàlia Dòria, esposa del fabricant de teixits de cotó Bartomeu Maranges,[18][19] que tot seguit s'hi va instal·lar.[20]
El 1830, s'hi va instal·lar el fabricant de teixits de cotó i fil de Manlleu Miquel Vilaregut i Padrós (1769-1842),[21] que va demanar permís per a instal·lar-hi un retòl.[22][15] El 1841, pocs mesos abans de morir, va constituir amb el seu primogènit Pau Vilaregut i Albafull la societat Miquel Vilaregut i Cia,[23] amb un capital de 44.000 lliures barcelonines i que ocupava el quart lloc en el rànquing de les fàbriques de teixits de mescla en el Cadastre del 1844, amb una cotització de 1.440 rals, només superada per Josep Serra i Marrugat i Jeroni Juncadella amb 2.160 i Bernardí Martorell amb 1.680.[24]
El 1836, la filla de Joan Albert, Maria Anna de Verthamon i de Vidal,[11] i el seu marit Francesc Maria de Cadenas i t'Serstevens[9] van demanar permís per a fer-hi reformes, amb sengles projectes del mestre d'obresAntoni Valls i Galí.[25] El 1849, van dividir la propietat en dues parts, establint en emfiteusi la part de llevant (núm. 32) al seu principal llogater, Pau Vilaregut,[26] a condició de no instal·lar-hi cap màquina de vapor en vida del matrimoni.[4][a] El 1852, i per arrodonir el solar, Vilaregut va adquirir la finca contigua (núm. 30) al llauner Bartomeu Nadal,[28] i l'any següent va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i aixecar-hi un nou edifici, segons el projecte del mateix Valls.[29]
Segons la guia El Consultor del 1857, hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vilaregut[30] i la de filats i teixits mecànics del seu germà Pelegrí (que també tenia el Vapor Vell de Gràcia i el despatx al carrer de Petritxol, 1),[31] que es van presentar a l'Exposició Industrial del 1860.[32] El 1863, hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vilaregut:[33] «Carmen, 30 y 32. D. Pablo Vilaregut. Fábrica de tejidos de seda, lana, algodon é hilo. Especialidad en pantalones, chaqueleria, vestidos y pañoleria. Variedad de otros géneros en crudo, blancos y de colores. Espediciones á todos los puntos.»,[34] i la de teixits de cotó de Pere Vilaregut al núm. 34:[9] «Cármen, 34. Fábrica de tejidos de algodon. Acolchados ó muletones grabados. Espediciones á todos puntos. D. Pedro Vilaregut.»[35]
El 1875, i sota la supervisió del seu pare, els germans Manuel i Leopold Vilaregut i Duran van constituir la societat Vilaregut Germans.[36][37] El 1876, un cop enderrocat el Convent del Carme, Pau Vilaregut va demanar permís per a enderrocar la façana posterior i construir-hi una de nova alineada amb el carrer de Fortuny (núm. 21), així com un tercer pis, segons els plànols del mestre d'obres Joan Valls i Calvet,[38] adquirint una franja de terreny públic.[39][40] Va morir el 1880,[40] i en aquella època, hi havia la fàbrica de gèneres de punt de Felip Alomar i Germà: «Alomar y hermano (Felipe), gran fábrica de géneros de punto movida por vapor. Gran surtido para las Antillas. Especialidad en géneros de punto inglés. Se expiden á todos los puntos de la Península, calle del Carmen, 30 y 32.»[41] i la de filats i trenyelles de cotó de Vilaregut Germans al núm. 34.[42]
Projecte de reforma (1836)Projecte de reforma (1836)Façana de la casa Pau Vilaregut (1853)Quarteró núm. 78 de Garriga i Roca (c. 1860)
Es tracta d'un edifici de planta baixa i quatre pisos, una obra austera de línies senzilles i una marcada verticalitat.[1] Els baixos estan articulats amb tres obertures d'arc escarser: la central constitueix la porta d'entrada, mentre que les laterals estan dedicades a comerços. El parament imita carreus i té un sòcol completament llis.[1]
L'única decoració present als baixos són tres grans mènsules, una sobre cada obertura, que actuen com a sosteniment ornamental dels balcons del pis superior. Dites mènsules estan profusament arranjades amb relleus vegetals. Podem veure que la part inferior dels balcons que sustenten, que són els del pis principal, tenen una senzilla decoració a base de plafons amb un òcul inserit al centre. Aquests motius no són presents en els següents pisos. Tot i que la façana, en general, disposa d'una ornamentació discreta i poc abundant, sí que és bastant evident que aquesta va disminuint a mesura que l'estructura creix; el mateix passa amb els balcons, que es van tornant de dimensions més reduïdes. Al llarg de la façana hi ha quatre pilastres flanquejant els balcons amb baranes de ferro forjat (tres a cada planta). Els fusts estan ocupat per una motllura amb relleu enfonsat, cosa que n'accentua la verticalitat. A l'alçada del darrer pis, una imposta separa la pilastra en dues parts. La petita part restant presenta un plafó idèntic als altres però de dimensions molt més reduïdes. El coronament té una cornisa sustentada sobre quatre permòdols, que alhora actuen com a coronament de les pilastres.[1]
A l'interior d'illa i sentit longitudinal, hi havia dues «quadres», una de planta baixa i tres pisos, i l'altra de planta baixa i un pis, separades per un pati, i al fons de la parcel·la hi havia un altre cos edificat de planta baixa i tres pisos amb façana al carrer del Pintor Fortuny.[43]
↑ 1,01,11,21,3«Casa Pau Vilaregut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Casa Pau Vilaregut». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
.jpg)
.jpg)
