Casa-fàbrica Sancho

Infotaula edifici Casa-fàbrica Sancho
Dades
Tipus	Edifici residencial i fàbrica
Construcció	1829
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Sant Pere Més Alt, 19
41° 23′ 17″ N, 2° 10′ 34″ E
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1236

La casa-fàbrica Sancho, també coneguda com a Villegas,^[1] és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Alt, 19 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).^[2]

Història i descripció

El 1829, el propietari Joaquim Sancho i Alemany va demanar permís per a construir una casa-fàbrica segons el projecte del mestre de cases Pere Camps.^[3] El 1845 va establir un conveni amb el seu veí Ramon Obiols, propietari del núm. 17, sobre les servituds a l'entorn d'un pati que es trobava entre ambdues propietats i on havia un repartidor d'aigua.^[4]

A la seva mort el 1852,^[5] la finca passà a mans de la seva vídua Maria Antònia Prat i Berenguer.^[6] També hi vivien el procurador Claudi Sancho i Prat i l'advocat Domènec Sancho i Prat,^[7] fills del matrimoni. El 1857 hi havia la fàbrica d'estampats de Bonaventura Villegas.^[8][1] Pel que sembla, tenia com a soci el seu gendre Bru Cistaré i Mas,^[9][10][11] que pertanyia a una nissaga de paraires d'Igualada^[12] com el seu fill Miquel Cistaré i Ribera, que es va fer càrrec de la fàbrica a la mort de Villegas.^[13][11] Miquel Cistaré era, a més, soci de Francesc Maynou en una altra fàbrica d'estampats al carrer del Bou de Sant Pere, 3,^[14][11] on el 1863 van demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 3 CV.^[15]

La vídua Prat va morir el 1876,^[16] i poc després, la finca va ser posada en subhasta per ordre judicial, essent descrita com: «consta de bajos con una tienda y un almacen con sus cuadras detrás y cuatro pisos de una habitacion el primero y los demás dos, y terrado, ocupando dicha casa y demás dependencias, una estension de seiscientos trenta y tres metros cincuenta y cinco decímetros cuadrados».^[17]

Referències

1. Artigas i Vidas i Mas i Palahí, 2019.
2. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
3. «Joaquim Sancho. Sant Pere Més Alt, 2. Enderrocar i reedificar de 4 pisos». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 09-10-1829.
4. AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.281/9, f. 315-316, 23-08-1845.
5. Diario de Barcelona, 27-09-1852, p. 5809. 
6. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 2. AMCB, 1853.
7. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 26, 36. 
8. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 243, 318. 
9. Guía de forasteros en Barcelona, 2º parte, 1842, p. 56. 
10. Diario de Barcelona (edición mañana), 03-12-1866, p. 2757. 
11. Diario de Barcelona (edición mañana), 06-09-1876, p. 9889-9891. 
12. Els nous ravals igualadins (1745-1835). Publicacions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, 2015, p. 132, 141 (L’Arxiu, 2). 
13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 212. 
14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 247. 
15. Diario de Barcelona (edición mañana), 25-11-1863, p. 10755. 
16. Diario de Barcelona, 28-05-1876, p. 6223. 
17. Diario de Barcelona, 08-04-1877, p. 3876. 

Quarteró núm. 40 de Garriga i Roca (c. 1860)

Bibliografia

• Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 359-360. ISBN 9788491562160. 
• Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 100.