Casa-fàbrica Permanyer

Infotaula edifici Casa-fàbrica Permanyer
Façana del carrer Comtal
Dades
Tipus	Edifici residencial i fàbrica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Estruc, 4-6, Comtal, 13 i Moles, 3
41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 24″ E
Format per	edifici del carrer Moles, 5
Bé amb protecció urbanística
edifici del carrer Moles, 5
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	364

La casa-fàbrica Permanyer és un conjunt d'edificis situats als carrers d'Estruc, Comtal i de les Moles de Barcelona, que van allotjar una fàbrica de sabó, les estructures de la qual van ser posades de manifest en una intervenció arqueològica entre el 2013 i 2014.^[1] La finca actual^[2] inclou l'edifici del carrer de les Moles, 5, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).^[3]

Història

Les primeres referències documentals a la fàbrica de sabó són del 1782, quan arrel d'una inspecció de l'Ajuntament motivada per les queixes dels veïns, els mestres de cases Joan Garrido i Pau Mas van redactar un informe en el qual aconsellaven la reconstrucció de la xemeneia per a millorar la sortida de fums.^[4] El 1796, Feliu Permanyer va adquirir per 11.600 lliures la propietat de les cases del carrer de n'Estruc, 4, Moles, 3 i Comtal, 13 a Antònia Llosas, vídua del doctor en drets Pau Guitart i Gorch, i als seus fills,^[5] i tot seguit va demanar permís per a reconstruir-les, segons el projecte del mestre de cases Josep Ferrer.^[6][7]

El 1819, el seu fill Joan Permanyer i Planagomar^[8] va adquirir la casa del carrer de n'Estruc, 6 per venda judicial,^[9] i va demanar permís per a reedificar-la amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Pelegrí Bosch.^[10] A la seva mort el 1845,^[11] la propietat va passar a mans del seu fill Feliu Permanyer i Tuyet.^[12][13][14]

El 1853, el negoci era en concurs de creditors i Feliu Permanyer va fer cessió voluntària dels seus béns;^[15] això explicaria el fet que el 1859 el titular de la saboneria fos Benet Vila, que va demanar permís per a traslladar-la al carrer d'en Ferlandina, 20,^[16] en un edifici de nova planta.^[17][7] El 1863, la fàbrica^[18][19] s'anunciava com a: «Condal, 14. La Estrella. Gran fábrica de jabones de todas clases: blanco superior; duro jaspeado y amarillo; blando diafanado dorado, á la malagueña, marsellesa y mallorquina. Pastillas de jabon blanco superfino de libra y de seis onzas. Esportacion á todas partes. D. Félix Permanyer.»^[20][21]

Feliu Permanyer i Tuyet va morir el 1871^[22] i els seus béns passaren a mans de la vídua Felipa Català i Iglésias^[23] (†1883).^[24]

Al segle xx hi havia la serralleria d'Orenci Mora (Estruc, 4-6)^[25] i la llibreria de vell de Josep Permanyer (Comtal, 13).^[26]

Quarteró núm. 42 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

• Francesc Permanyer i Tuyet

Referències

1. «Carrer Comtal 13». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
2. «Parcel·la cadastral 0922217DF3802D». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
3. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
4. Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 56.
5. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/83, f. 328-338, 16.07-1796.
6. «Feliu Permanyer. Fabricant de sabó. Comtal, Moles i Estruch. Cases. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-74/1796-159. AHCB, 31-10-1796.
7. Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 57.
8. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 37. 
9. AHPB, notari Jaume Morelló i Mas, manual 1.222/2 (1a part), f. 80-88, 05-08-1819.
10. «Joan Permanyer. Sabonaire. Estruc 14. Casa. Reedificar de 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-114/1819-086. AHCB, 14-09-1819.
11. Diario de Barcelona, 25-08-1845, p. 3264. 
12. Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 18.
13. AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/13, f. 303-307v, 17-9-1845. Inventari post mortem dels béns de Joan Permanyer i Planagomar.
14. Guía general de Barcelona, 1849, p. 392. 
15. Diario de Barcelona, 09-07-1853, p. 4857. 
16. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 259. 
17. «Benito Vila. Ferlandina 20. Edificar una casa». Q127 Foment 1037 bis C. AMCB, 1860.
18. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 289. 
19. El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 650. 
20. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 614. 
21. Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 58.
22. Diario de Barcelona (edición tarde), 11-07-1871, p. 7396. 
23. Diario de Barcelona (edición mañana), 04-10-1871, p. 10371. 
24. Diario de Barcelona (edición tarde), 20-02-1883, p. 2261. 
25. Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 527. 
26. Lagunas Arcos, 2015, p. 199.

Bibliografia

• Lagunas Arcos, María del Valle. Libreros de viejo. Profesionales del libro entre 1840 y 1999. Universidad Complutense de Madrid (tesis doctoral), 22-04-2015. 
• Martí Escayol, Maria Antònia «Indústria, medicina i química a la Barcelona de finals del segle XVIII: el tintatge i la introducció del carbó mineral des d'una perspectiva ambiental». Recerques: història, economia, cultura, 44, 2002, pàg. 5-20.
• Muñoz Rufo, Vanessa; Vilardell Fernàndez, Adriana. Memòria final de la intervenció arqueològica. Carrer Comtal, 13, d'Estruc, 4-6, de les Moles, 3-5, febrer 2016. 
• Ramon i Muñoz, Ramon «Canvi tècnic, matèries primeres i capacitat exportadora: la indústria sabonera de Màlaga, Mallorca i Barcelona, 1840-1914». Recerques: història, economia, cultura, 39, 1999, pàg. 137-170.