Casa-fàbrica Miquel Comas

No s'ha de confondre amb Foneria Comas.

Infotaula edifici Casa-fàbrica Miquel Comas
Dades
Tipus	Fàbrica i edifici residencial
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelonès)
Localització	Marquès de Barberà, 39 i Sant Oleguer, 13-15
41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 16″ E
Plànol

La casa-fàbrica Miquel Comas era un edifici situat als carrers del Marquès de Barberà i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

Projecte d'obertura del carrer de Sant Oleguer

Quarteró núm. 90 de Garriga i Roca (c. 1860)

L'abril del 1791, Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà, va adquirir en emfiteusi una part dels horts d'Antoni Iglésias^[1] i de la família Carreras^[2] a la banda de muntanya del Comte de l'Asalto (actualment Nou de la Rambla). El maig del mateix any, el fuster Miquel Comas, associat amb el xocolater Tomàs Puig i el forner Francesc Massana,^[3] va adquirir en emfiteusi una altra porció de terreny al mateix carrer a Gregori French, que incloïa una part de la fàbrica d'indianes fundada pel seu pare,^[4] així com un hort al carrer de Sant Pau davant del Col·legi de Sant Vicenç Ferrer dels frares dominics (vegeu Convent de Santa Caterina) a la vídua Bernarda Oliver.^[5]

El mes d'agost, el marquès va demanar permís per a obrir dos carrers de 32 pams d'amplada en els terrenys de la seva propietat: l'actual de Sant Ramon i el que porta el seu nom (conegut com a de la Fontseca fins al 1865),^[6] a més d'un tercer de 22 pams d'amplada que es diria de Santa Margarida.^[7] Poc després, Comas va demanar permís per a obrir-hi un altre carrer de 22 pams d'amplada entre els de Sant Pau i Nou de la Rambla, que es diria de Sant Oleguer i on desembocaria el del Marquès de Barberà.^[8] Finalment, l'Ajuntament va aprovar ambdós projectes, si bé va donar als carrers més estrets l'amplada de 24 pams.^[9]

A finals d'any, Comas i els seus dos socis es van repartir per sorteig davant notari les diferentes parcel·les, segons el plànol traçat pel geòmetra (agrimensor) Ignasi Mayans i Benet.^[10][11] El polígon limitava amb el carrer de Sant Pau, la fàbrica d'indianes de Miquel Castelló, els terrenys del marquès de Barberà, la casa-fàbrica Serrallach, el carrer Nou de la Rambla, els terrenys de Gregori French i la fàbrica d'indianes de Pau i Jacint Ramon.

A principis del segle xix, Comas va fer construir una casa-fàbrica^[12] a la parcel·la situada a la cantonada meridional del carrer de Sant Oleguer amb el del Marquès de Barberà.^[13] El 1823, el segrestrador dels seus béns va demanar permís per a tapiar-ne parcialment quatre finestres grans.^[14] El 1825, el segrestador Ramon Benitàs va demanar permís per a posar ampit a uns balcons, sota la direcció del mestre d'obres Pere Calçada.^[15] El 1832, el segrestador Pau Biosca va demanar permís per a arranjar-ne una part de la cornisa.^[16]

El 1848, l'edifici va ser posat en subhasta a instàncies del concurs de creditors del difunt Miquel Comas,^[17][18] i adjudicat al millor postor, Pere Màrtir Font, formalitzant-se la venda l'any següent per 16.500 lliures barcelonines.^[19][20]

Referències

1. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 237.243, 15-4-1791.
2. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 251-257v, 15-4-1791.
3. «Causa de Miguel Comas, carpintero de la ciudad de Barcelona, contra Thomàs Puig, molinero de chocolate y Francisco Massana, hornero, vecinos de la ciudad de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 26950. ACA, 1791.
4. AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 157-161v, 14-7-1791.
5. AHPB, notari Jeroni Cavallol, manual 1.122/7 (2a part), f. 101-106, 27-5-1791.
6. «Marquès de Barberà, carrer del». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
7. AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 355-357, 2-8-1791.
8. AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 358-358v, 11-8-1791.
9. AHCB, I-74 Acords Municipals de 1791, f. 354v, 360, 26-8-1791.
10. «MAYANS BENET, Ignasi». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia.
11. AHPB, notari Armengol Pinyol i Teixidor, manual 1.062/31, f. 370-380, 24-12-1791.
12. «Cases reedificades. Cuaderno de casas rehedificadas desde 1803 inclusive en adelante». Cadastre I-36. AHCB, pàg. 10.
13. Diario de Barcelona, 15-11-1807, p. 1420. 
14. «El segrestador de Miquel Comas. Marquès de Barberà, 10. Sant Oleguer. Tapiar parcialment 4 finestres grans». C.XIV Obreria C-86. AHCB, 26-11-1823.
15. «Ramon Benitàs. Sant Oleguer 19. Segrestador dels béns del difunt Miquel Comas. Casa. Posar ampits a uns balcons». C.XIV Obreria C-124/1825-072. AHCB, 17-06-1825.
16. «Pau Biosca. Segrestador de la casa del difunt Miquel Comas.Sant Oleguer, travessia, 19. Arranjar una part de la cornisa». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 19-11-1832.
17. Diario de Barcelona, 11-04-1848, p. 1685. 
18. Diario de Barcelona, 03-06-1848, p. 2580. 
19. AHPB, notari Ramon Cailà i Gual, manual 1.290/2 (5a part), f. 5-23v, 13-02-1849.
20. Diario de Barcelona, 20-11-1849, p. 327. 

Bibliografia

• Burgueño Rivero, Jesús «Els geòmetres del cadastre de Catalunya (1720-1815)». Cuadernos de geografía, 86, 2009, pàg. 261-288.