Carry van Bruggen

Carry van Bruggen
	;
Biografia
Naixement	(nl) Caroline Lea de Haan ; 1r gener 1881 ; Smilde (Països Baixos)
Mort	16 novembre 1932 (51 anys); Laren (Països Baixos)
Sepultura	Laren, Cementiri; Algemene Begraafplaats, Sepulcre 9E 52° 14′ 46.4″ N, 5° 12′ 31.32″ E / 52.246222°N,5.2087000°E
Altres noms	Justine Abbing; May
Nacionalitat	Neerlandesa
Religió	Judaisme
Activitat
Ocupació	Escriptora
Família
Cònjuge	Kees van Bruggen ; Adriaan Pit
Pares	Izak de Haan & Betje Rubens
Germans	Jacob Israël de Haan
Parents	L'escriptor Jacob Israël de Haan (germà)

Carry van Bruggen (Smilde, 1 de gener de 1881-Laren, 16 de novembre de 1932) fou una escriptora neerlandesa.^[1]

Biografia

Va néixer a Smilde, amb el nom de Caroline de Haan, com a sisena filla d'una família jueva de disset nens. Son pare era hazàn (cantor) a la comunitat jueva local, i escorxador.^[2] Un dels seus germans era l'escriptor Jacob Israël de Haan, amb qui gairebé es consideraven bessons, perquè havien nascut el mateix any. El subtítol del seu recull de contes Het huisje aan de sloot: 25 episodis de la vida d'una nena i el seu bessó, va contribuir a la confusió. Va estudiar a l'escola de mestres i exercí com a mestra uns anys abans d'anar-se'n amb el seu espòs, el periodista Kees van Bruggen, cap a les colònies de l'Índia neerlandesa, actualment Indonèsia. El 1910 tornà cap als Països Baixos. Va casar-se una segona vegada, també sense gaire felicitat.

Segons G. W. Huygens, la seva obra té una posició important en la literatura neerlandesa de l'inici del segle XX per la seva intel·ligència, la seva capacitat d'autoanàlisi, la seva joventut jueva i la seva natura inquieta i complexa, tot i el menyspreu d'una part dels intel·lectuals de què havia estat objecte per la seva condició de dona autodidacta.^[3] La seva obra explora i reivindica la necessitat de llibertat i les moltes maneres en què les restriccions de la societat fan impossible la llibertat real.^[1]

Avui

El 1997, la ciutat de Zaandam va erigir una escultura pública d'una biblioteca amb la seva obra per commemorar l'autora.

Obra

La Biblioteca digital de la literatura neerlandesa^[4] publicà l'inventari complet de l'obra.^[5] No hi ha cap traducció catalana. A més d'obres literàries, també publicà textos assagístics que mantenen la seva modernitat, entre els quals destaca el seu estudi Prometeu, una contribució a la comprensió del desenvolupament de l’individualisme a la literatura. Vegeu més avall una selecció de les seves obres més importants.

Obra literària

De verlatene (1910) (L'abandonat): la història d'un jueu gran i creient, els fills del qual abandonen les tradicions ancestrals
Heleen (1913): una novel·la autobiogràfica sobre l'efimeritat de la joventut
Het joodje (1914) (El petit jueu)
Uit het leven van een denkende vrouw (1920), sota el pseudònim de Justine Abbing (Extractes de vida d'una dona que pensa)
Het verspeelde leven (1922), (La vida perduda) sota el pseudònim de Justine Abbing
De klas van twaalf (1928) (Una classe de dotze)
Het huisje aan de sloot, 25 episoden uit het leven van een meisje en haar tweelingsbroer 1921 (traducció: La petita casa al marge del canal: 25 episodis de la vida d'una nena i el seu bessó), 25 contes autobiogràfics
Eva (1924), novel·la autobiogràfica

Obra assagística

Prometheus (1919), estudi sobre l'individualisme en la literatura
Hedendaags fetichisme (1925), sobre l'abús de la llengua

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carry van Bruggen

G. W. Huygens, "Carry van Bruggen" a l'obra: G.J. van Bork & P.J. Verkruijsse (red.), De Nederlandse en Vlaamse auteurs van middeleeuwen tot heden met inbegrip van de Friese auteurs. Weesp, Editorial De Haan 1985. Versió descarregable: Bruggen, Carry van.
Madelon de Keizer, De dochter van een gazan. Carry van Bruggen en de Nederlandse samenleving 1900-1930 Amsterdam, Bert Bakker, 2006 (traducció: Carry van Bruggen i la societat neerlandesa de 1900 a 1930).
Dr. Jaap Meijer, De zoon van een gazzen, het leven van Jacob Israël de Haan, Amsterdam, Polak & van Gennep, 1967, 412 pàgines, (traducció: El fill d'un Hazzen: vida i mort de Jacob Israël de Haan) (neerlandès).

Referències i enllaços

↑ ^1,0 ^1,1 «Carry van Bruggen» (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ Dr. Jaap Meijer, De zoon van een gazzen, pàgina 42 i ss., (traducció: El fill d’un Hazzen: vida i mort de Jacob Israël d'Haan) (neerlandès)
↑ G.W. Huygens, op.cit.
↑ Digitale bibliotheek voor de Nederlandse letteren
↑ Digitale bibliotheek voor de Nederlandse letteren, pàgina web: Carry van Bruggen