Ja en època medieval, consta que al segle xiv el Consell de Cent de Barcelona va construir un pont de fusta sobre el Llobregat a l'altura de Sant Boi de Llobregat, per la qual cosa durant molt de temps el camí va ser conegut com a carretera de Sant Boi.[3][4]
El tram concret de la Bordeta partia de la Creu Coberta, una creu amb un templet situada en l'actual confluència del Paral·lel amb el carrer de Llança. A partir d'aquí la carretera rep diversos noms. És carrer de la Bordeta des de plaça Espanya fins al creuament amb la riera de Magòria, que baixava per Joanot Martorell i Noguera Ribagorçana. A partir d'aquest punt, el carrer s'anomena Gavà fins a Sant Medir, on es creuava amb el canal de la Infanta i la seva séquia auxiliar de la Bordeta. En l'últim tram fins a Riera Blanca rep el nom de Constitució. A partir de la Riera Blanca, ja dins de l'Hospitalet de Llobregat, la carretera rep el nom de carrer Santa Eulàlia.
Importància
La carretera de la Bordeta és el nucli a partir del qual creix el nucli de la Bordeta. Amb la construcció de la nova carretera reial el 1790 pels actuals carrers de Creu Coberta i de Sants, l'antic camí ral va perdre importància, però tornà a revifar amb la creació del canal de la Infanta, el 1820.[5]
Pedres de l'antic mas de Can Falet, a Constitució 120
En tot cas, els edificis més antics i importants del barri sorgeixen al llarg de la carretera. En primer lloc, cal destacar l'hostal anomenat de la Bordeta, que hi havia a la carretera amb Riera Blanca, que va donar nom al barri.[6] En el mateix lloc també hi hagueren els burots de Barcelona entre finals del segle xix i mitjans del XX.[7] També prop de la carretera hi havia les masies de can Pau Valent, can Sala, can Massagué o can Falet. Per acabar, arribaren les fàbriques com la Porcelana, de la qual es conserva la xemeneia, Balet i Vendrell, Cascante o la gran fàbrica de Can Batlló, encara existent i en procés de rehabilitació com a equipaments per al barri.[8]
Ja modernament cal destacar, sobre la mateixa carretera, l'església de Sant Medir, l'lEscola Proa, l'Institut Joan Coromines, el centre de salut mental Cal Muns i la cooperativa d'habitatge de la Borda, l'edifici de fusta més gran de Catalunya.[9]
.jpg)
