Carolina de Brandenburg-Ansbach |
|
Naixement | (de) Wilhelmina Charlotte Caroline von Brandenburg-Ansbach 1r març 1683 Residenz Ansbach (Sacre Imperi Romanogermànic) |
---|
Mort | 20 novembre 1737 (54 anys) Palau de Saint James (Anglaterra) |
---|
Sepultura | Abadia de Westminster |
---|
|
Consort de la Gran Bretanya |
---|
1727 – 1737 |
Consort d'Irlanda |
---|
1727 – 1737 |
Consort de Hannover |
---|
1727 – 1737 |
|
|
Religió | Protestantisme |
---|
|
Camp de treball | Política |
---|
|
Títol | Reina consort (1727–) Princesa de Gal·les (1714–) |
---|
Família | Dinastia dels Hohenzollern |
---|
Cònjuge | Jordi II del Regne Unit (1705–1737) |
---|
Fills | Frederic del Regne Unit, Anna, Princesa Reial i d'Orange, Amèlia de la Gran Bretanya, Carolina de la Gran Bretanya, fill mort Hanover, Jordi Guillem de la Gran Bretanya, Guillem August de Cumberland, Maria de Hannover, Lluïsa de Gran Bretanya |
---|
Pares | Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach i Elionor de Saxònia-Eisenach |
---|
Germans | Christian Albert, Margrave of Brandenburg-Ansbach Georges-Frédéric II de Brandebourg-Ansbach Guillem Frederic de Brandenburg-Ansbach Dorotea Frederica de Brandenburg-Ansbach |
---|
Signatura |
|
|
|
|
|
Carolina de Brandenburg-Ansbach (en alemany Caroline von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) l'1 de març de 1683 i va morir al Palau de Saint James, a Londres, el 20 de novembre de 1737. Era la filla gran de Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach (1654-1686) i de la seva segona esposa Elionor de Saxònia-Eisenach (1662-1696).
Biografia
Òrfena de pare als tres anys (1686), i de mare als 13 (1696), Carolina era considerada una dona brillant, culta i intel·ligent, molt ben valorada a totes les Corts europees. Va tenir l'oportunitat d'esdevenir reina d'Espanya, però refusà la proposta perquè no estava disposada a renunciar al protestantisme. Poc després va conèixer Jordi August de Brunsvic-Luneburg, el futur rei Jordi II del Regne Unit, amb qui es casà el 1705. Per raó d'aquest matrimoni va esdevenir reina consort de Gran Bretanya des de 1727 fins a la seva mort.
En ascendir el seu sogre al tron de la Gran Bretanya amb el nom de Jordi I el 1714, el seu marit es va convertir automàticament en duc de Cornualla i després en príncep de Gal·les. I donat que el seu sogre s'havia divorciat de la seva dona, Carolina es va convertir en la dona més important i influent del regne. Va establir una forta amistat amb Sir Robert Walpole, que exerciria com a Primer Ministre tant en el regnat del rei Jordi I com després del seu marit.
Ja com a reina consort Carolina va consolidar la seva posició dominant a la Cort, essent nomenada Guardiana del Regne de Gran Bretanya i Lloctinent de sa Majestat en absència del Rei. Fet que li va permetre actuar com a regent quan el seu marit era de viatge o en les expedicions bèl·liques a Europa.
Matrimoni i fills
El 22 d'agost de 1705 es va casar al palau de Herrenhausen amb Jordi II del Regne Unit (1683-1760), fill del rei Jordi I (1660-1727) i de Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (1666-1726). El matrimoni va tenir 9 fills:
- Fill nascut i mort el 1716.
Bibliografia
- "George II and Queen Caroline." John Van der Kiste, Sutton Publishing, 1997
- Marita A. Panzer, Englands Königinnen, Piper 2006
- Wilkins, W. H., Caroline: The Illustrious, London 1901
- Schuhmann, Günther, Die Markgrafen von Brandenburg-Ansbach. Eine Bilddokumentation zur Geschichte der Hohenzollern in Franken. Ansbach 1980
- Mahan, J. Alexander (2007). Maria Theresa of Austria. READ BOOKS. ISBN 1-4067-3370-9.
- Maclagan, Michael; Louda, Jiří (1999), Line of Succession: Heraldry of the Royal Families of Europe, London: Little, Brown & Co, pp. 30, ISBN 1-85605-469-1
Enllaços externs