PROFILBARU.COM

Carola Fernán Gómez
Biografia
Naixement	(es) Carola Fernández Gómez ; 18 setembre 1899 ; Madrid
Mort	8 juny 1967 (67 anys); Madrid
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema
Família
Parella	Fernando Díaz de Mendoza y Guerrero
Fills	Fernando Fernán Gómez
Parents	Helena Fernán-Gómez, neta; María Guerrero, sogra

Carola Fernán Gómez, nom artístic de Carola Fernández Gómez (Madrid, 1899 - 8 de juny de 1967), va ser una actriu espanyola.

Dades biogràfiques

Nasqué a l'edifici del Real Hospicio, al barri de Chamberí de Madrid, on vivia la seva família, ja que el seu pare, que era impressor, treballava a la impremta de la Diputació, ubicada aleshores en algunes de les dependències de l'antic hospici.^[1]

Un cop iniciada la seva trajectòria com a actriu, María Guerrero, directora de la seva companyia, li proposà aquest nom artístic, que coincideix amb el d'un personatge de l'obra de Lope de Vega Fuenteovejuna.^[2]

Fruit de la seva relació amb el també actor de la companyia Fernando Díaz de Mendoza Guerrero -fill de l'actor Fernando Díaz de Mendoza Aguado i de l'actriu María Guerrero- nasqué l'actor Fernando Fernán Gómez. Sembla que amb la intenció de separar la parella, María Guerrero la va fer contractar per la companyia d'Antonia Plana i Emilio Díaz, que començava una llarga gira per l'Amèrica Llatina,^[3] i per aquest motiu aquest fill nasqué a Lima (Perú).^[2]

Al llarg dels anys vint i trenta l'actriu formà part del Comitè Femení del Sindicat d'Actors, des d'on col·laborava amb les iniciatives que emprenia aquesta agrupació.^[4]

Trajectòria professional

Carola Fernán Gómez treballà per al teatre, primer en representacions de sainets o obres còmiques, tant del gust de l'època, i adaptacions de títols popularitzats pel cinema, i més endavant en el teatre clàssic o contemporani i en el teatre d'autor.^[5] Treballà amb diferents companyies teatrals, com les de Guerrero-Mendoza, Aurora Redondo i Valeriano León, Enrique Rambal, López Heredia i Mariano Asquerino, Ana Adamuz, Niní Montiam, Mercedes Prendes, Teatro de Ensayo La Carátula, Teatro de Cámara, o les companyies de María Fernanda Ladrón de Guevara o de José Tamayo.^[6]

Actuà en diverses sales, especialment de Madrid però també d'arreu de la península, i en diversos països de l'Amèrica Llatina. Així, el seu nom estigué en la cartellera dels teatres Barcelona, Calderón i Romea, de Barcelona; Lope de Vega de Valladolid, Zorrilla de Zamora, Principal de València, i sobretot als grans teatres de Madrid: Cómico, La Latina, Metropolitano, de la Comedia, María Guerrero, Español, Infanta Isabel, Calderón, Eslava, Bellas Artes, Marquina o Beatriz, entre d'altres. També va formar part del repartiment en diverses pel·lícules per al cinema i produccions de contingut dramàtic per a televisió, ja en la dècada dels seixanta.^[6]

Teatre

El clavo (1922), de José Fernández del Villar^[7]
Charleston (1926), de Luís de Vargas^[5]
Los lagarteranos (1927), de Luís de Vargas^[5]
La pena me mata! (1927), de Fernando Luque
¿Quien te quiere a tí? (1928), de Luis de Vargas
¡Volgal ¡Volgal (1930), de Javier de Burgos i Aurelio Varela.
Fabiola (1930), adaptació de la novel·la de Nicholas Wiseman
La melodía del jazz-band (1932), de Jacinto Benavente
¿Quién soy yo? (1935), de Juan Ignacio Luca de Tena
Me da usted el voto? (1936), de Francisco Trigueros Engelmo
Con viento de proa (1939), de José Méndez Herrera i Antonio Casas Bricio
El abanico de Lady Windermere (1941), d'Oscar Wilde
La que no se entera (1941), de Giovanni Cenzato
Doce lunas de miel (1941), Luísa María Linares
¡Dinero! ¡Dinero! (1943) de Luis Molero Massa
La llamarada (1943), de Henry Kistemaeckers
La chica del gato (1945), de Carlos Arniches
Una gran señora (1945), d'Enrique Suárez de Deza
Antígona (1949), de José María Pemán
La devoción de la cruz (1949), de Pedro Calderón de la Barca
Los ojos de los muertos (1949), de Jacinto Benavente
Todos eran mis hijos (1951), d'Arthur Miller
Don Juan Tenorio (1952), de José Zorrilla
La muerte de Ofelia (1952), de Pablo Martí Zaro
Euridice (1954), de Jean Anouilh
Leyenda de una vida (1954), d'Stefan Zweig
Sinfonía acabada (1954), de Jaime de Armiñán
La segunda esposa (1955), de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca
Un arrabal junto al cielo (1956), de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca
Ama Rosa (1959), de Guillermo Sautier Casaseca
The Boyfriend (1961), de Sandy Wilson
Las dos hermanas (1961), de Guillermo Sautier Casaseca
La camisa (1962), de Lauro Olmo
La dama del alba (1962), d'Alejandro Casona
Micaela (1962), de Joaquín Calvo Sotelo
La tercera palabra (1964), d'Alejandro Casona
¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita? (1965), de José Martín Recuerda
Águila de blasón (1966), de Ramón María del Valle-Inclán
Las viejas difíciles (1966), de Carlos Muñíz ^[6]

Cinema

La vida por delante (1958), de Fernando Fernán Gómez
Canto para ti (1959), de Sebastián Almeida
La vida alrededor (1959), de Fernando Fernán Gómez
Diez fusiles esperan (1959), de José Luis Sáenz de Heredia
Sólo para hombres (1960), de Fernando Fernán Gómez
Vamos a contar mentiras (1961), d'Antonio Isasi-Isasmendi
La pandilla de los once (1963), de Pedro Lazaga
El extraño viaje (1964), de Fernando Fernán Gómez^[8]

Televisió

Habitación 508: El bikini, d'Adolf Marsillach (1966)
Estudio 1: La tragedia de Macbeth, de William Shakespeare (1966)
Novela: Operación boda, de Fernando Vizcaíno Casas (1964), Niebla, de Miguel de Unamuno (1965), Contraseña del alba (1966)
La pequeña comedia: Esta noche en el campo, de Víctor Ruiz Iriarte (1966)
Primera fila: El viajero sin equipaje, de Jean Anouilh (1964), El triunfo de la medicina, de Jules Romains (1965), Crimen y castigo, de Fiódor Dostoievski (1965)
Tras la puerta cerrada: Rosas de muerte, de Cornell Woolrich (1964)
Sábado 64: Yola, de José Luis Sáenz de Heredia i Federico Vázquez Ochando (1964)
Confidencias: El último café, de Jaime de Armiñán (1964)
Fernández, punto y coma, d'Adolf Marsillach (1964)^[8]

Referències

↑ «Paseos literarios por Madrid. 15. Paseo por El Chamberí de Fernando Fernán Gómez» (en castellà). Carlos Herrero Álamo i Catalina Medina López, 30-01-2018. [Consulta: febrer 2019].
↑ ^2,0 ^2,1 Fernán Gómez, Fernando. El tiempo amarillo. Memorias (1921-1997). Capitan Swing. ISBN 978-84-942878-8-6.
↑ «La Compañía Plana-Diaz y su tournée por América». Nuevo mundo, 01-10-1920, pàg. 16.
↑ «La gran fiesta de las actrices españolas». ABC, 02-07-1931, pàg. 24.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Ros Berenguer, Cristina. «I. Trayectoria bio-bibliográfica de Fernando Fernán-Gómez». A: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Fernando Fernán-Gómez, autor (tesi). Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d'Alacant.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 «teatro.es. Centro de documentacion teatral.». Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música del Ministerio de Cultura y Deporte de España. [Consulta: febrer 2019].
↑ Marín Alcalde, Alberto «El teatro». La Acción, 30-11-1922, pàg. 4.
↑ ^8,0 ^8,1 «IMDb.com». Amazon. [Consulta: febrer 2019].