Carmen Nájera Domingo (Nájera, 12 de gener de 1951) és una química espanyola, catedràtica del Departament de Química Orgànica de la Universitat d'Alacant i acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia
Va acabar els seus estudis de Química a la Universitat de Saragossa el 1973 i la seva tesi doctoral a la Universitat d'Oviedo el 1979 sota la direcció de José Barluenga Mur i Miguel Yus Astiz.[1]
El seu àmbit de recerca són els processos catalítics en síntesi orgànica.[2] Ha publicat més de 300 articles en revistes internacionals i és membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[3] A més, és co-fundadora i directora tècnica de l'empresa Medalchemy dedicada a la preparació de productes farmacèutics des de 2002.
La seva labor investigadora actual està centrada, sobretot, en catàlisi asimètrica, utilitzant catalitzadors quirals que permetin dur a terme reaccions que condueixin a un únic enantiòmer. Per enantiòmers s'entén les molècules iguals que no es poden superposar, però que entre elles tenen una relació especular o com si tinguessin un mirall entre ambdues. Aquestes substàncies són molt importants especialment en la indústria farmacèutica.
Ha publicat més de 320 treballs en revistes internacionals, 20 capítols de llibre i 6 patents amb un índex h = 56 i ha dirigit 40 tesis doctorals. Ha impartit més de 150 conferències en congressos i institucions nacionals i estrangeres.[4]
És autora d'una patent sobre un procediment per a l'obtenció de molècules inhibidores del virus de l'hepatitis C, amb un nou procediment d'obtenció, molt més ràpid, que neutralitza la resistència del virus sense els efectes secundaris d'altres teràpies actuals.[5]
Carmen Nájera és una de les científiques més citades en l'àmbit internacional en el seu camp i ha obtingut nombrosos premis i reconeixements en l'àmbit internacional.[6]
Premis i reconeixements
En 2006 va obtenir el Premi de Química Orgànica de la Reial Societat Espanyola de Química i el Premi Rosalind Franklin International Lectureship de la Societat Anglesa de Química.[1]
En 2010 es va convertir en la primera científica espanyola a rebre el Premi de la Societat Francesa de Química per la seva trajectòria investigadora.[7]
En 2012 fou escollida acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Va prendre'n possessió en 2014 amb el discurs Síntesis catalítica asimétrica ¿Es posible emular a la naturaleza?[8]
En 2013 va ser triada Active Member de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts, amb seu a Salzburg (Àustria). L'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts és transnacional i interdisciplinària i compta amb 1.500 membres entre els quals destaquen 28 premis Nobel.[9]
En 2015 va ser guardonada amb el Premi Internacional IUPAC 2015 Distinguished Women in Chemistry or Chemical Engineering Awards. IUPAC 2015 accepta propostes de dones professionals de la química i enginyeria química de tots els països i es concedeix en reconeixement a la trajectòria professional.
Referències
