Carmen Jaquier (Ginebra, 1985, és una cineasta i directora suïssa.
Biografia
Dissenyadora gràfica de formació, Carmen Jaquier va obtenir una llicenciatura en direcció a l'ECAL de Lausana el 2011. El seu primer curtmetratge, Le Tombeau des filles, va ser reconegut i premiat a Locarno el 2014.[1] Aquesta pel·lícula explora la noció del descobriment de la feminitat per part d'una jove.[2] El 2015, la jove directora va presentar un segon curtmetratge a Locarno La Rivière sous la langue.[3]
Després de tres anys d'exercici professional vinculat a la direcció, va reprendre la seva formació de màster en cinema ECAL/HEAD de Ginebra en guió.[4]
Pertany al grup de deu directors que van presentar a Locarno el 2015 el projecte “Heimatland”, una pel·lícula col·lectiva suïssa.
Carmen Jaquier és la guanyadora del premi Suissimage el 2018. Comparteix el premi amb la directora franco-suïssa Ursula Meier.[5] Carmen Jaquier crea el seu projecte de primer llargmetratge que titula Foudre.[6] Aquesta pel·lícula narra el viatge iniciàtic d'una jove monja que torna a la vida secular, després de la mort de la seva germana gran el dol de la qual es converteix en una revelació d'un mateix.[7] La pel·lícula s'estrena el 2022, amb la seva premiere mundial al Festival Internacional de Cinema de Toronto.[8] L'estrena suïssa va tenir lloc al Festival de Cinema de Zuric, on la pel·lícula va guanyar dos premis.[9][10]
Al mateix temps, va col·laborar amb Jan Gassmann en un projecte de llargmetratge, Les Paradis de Diane, que presenta una dona que abandona el seu fill i el pare del nen després de donar a llum.[11]
En la seva filmografia, Carmen Jaquier posa en escena un univers femení que il·lustra a través de les seves pròpies representacions i al qual ofereix un punt de vista femení, allunyat del control de les descripcions masculines.[12] Exposa la transformació de les noies joves en dones, revela la sexualitat femenina i dona testimoni de la construcció de la identitat femenina.
Filmografia
- 2004 : Bouffe-moi
- 2010 : Ça ne veut pas dire que je ne t’aime pas
- 2011 : Le Tombeau des filles
- 2013 : Le Bal des sirènes
- 2015 : La Rivière sous la langue
- 2015 : Wonderland (l'amère patrie)
- 2016 : Plante un poète
- 2022 : Foudre
Premis
Referències
- ↑ Patrick Ferrari «Le petit cinéma de Carmen: rencontre, une jeune réalisatrice primée à Locarno a choisi la région sierroise pour un court métrage». Le Nouvelliste, 04-09-2014.
- ↑ «Carmen Jaquier. Entre féminité partagée et langue commune». Vimeo, 21-09-2011. [Consulta: 12 abril 2019].
- ↑ «La rivière sous la langue». Locarno film, festival, 2015. [Consulta: 12 abril 2019].
- ↑ Stéphane Gobbo. «Forum des 100». Le Temps (Journal).
- ↑ «Ursula Meier et Carmen Jaquier remportent le concours pour réalisatrice de Suissimage». Revue suisse des professionnels du cinéma, 06-08-2018. [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ Stéphane Gobbo «Après Cannes, Locarno empoigne le problème de la parité». Le Temps, 5 août 2018.
- ↑ Pascaline Sordet «Les territoires intérieurs de Carmen Jaquier». Revue suisse des professionnels du cinéma, 27-09-2018.
- ↑ «Thunder» (en anglès). TIFF. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Regisseurin Carmen Jaquier über ihren Gewinnerfilm «Foudre»» (en alemany). Katholische Kirche im Kanton Zürich. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Zurich Film Festival» (en alemany). Zurich Film Festival. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ Emmanuelle Fournier-Lorentz «Carmen Jaquier. Filmer les femmes». Le Courrier.
- ↑ Muriel del Don «Carmen Jaquier dévoile les premiers détails sur son premier long-métrage, Foudre». Cineuropa. Production suisse.
- ↑ «Nominations 2023» (en francès). Prix du cinema suisse. Arxivat de l'original el 2023-03-19. [Consulta: 19 març 2023].
