Carmen, la de Triana

Infotaula de pel·lículaCarmen, la de Triana
Carmen la de Triana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFlorián Rey Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJuan Lafita y Díaz Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarl Froelich Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióSigfrido Burmann Modifica el valor a Wikidata
GuióFlorián Rey Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Mostazo i Ramón Perelló Modifica el valor a Wikidata
FotografiaReimar Kuntze Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohanna Rosinski (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversum Film AG Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSevilla Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0029867 FilmAffinity: 925552 Allocine: 13508 Rottentomatoes: m/carmen_la_de_triana_1940 Letterboxd: carmen-la-de-triana Allmovie: v123337 TMDB.org: 122516 Modifica el valor a Wikidata

Carmen, la de Triana és una pel·lícula musical hispano-alemanya de 1938 dirigida per Florián Rey i protagonitzada per Imperio Argentina. Està rodada a Alemanya i va simultanejar el seu rodatge amb el d' Andalusische Nächte. Ambdues estan protagonitzades per les mateixes estrelles i tenen el mateix argument, però estan realitzades per diferent equip tècnic i respectivament en castellà i alemany. En 1959 es va realitzar una versió d'aquest film protagonitzada per Sara Montiel, canviant-lo de nom com Carmen la de Ronda. També va ser el punt de partida de la pel·lícula de 1998 La niña de tus ojos, inspirada en el seu rodatge a Alemanya[1]

Context històric

En començar la guerra i quedar dividida la península, el bàndol franquista es va trobar que la majoria de la indústria cinematogràfica havia quedat en territori republicà, estant en poder nacional només els equips amb què es rodaven El genio alegre, a Còrdova, i Asilo naval, a Cadis. Amb aquesta precarietat de mitjans es va buscar ràpidament infraestructura a Lisboa, Berlín i Roma. El valencià Joaquín Reig va ser enviat a Berlín com a responsable de propaganda, podent realitzar allí la peça més valuosa de la propaganda franquista, un documental de 80 minuts titulat España heroica/Helden in Spanien, rèplica al España 1936 republicà.

El relatiu èxit d'aquest documental i la falta de mitjans haguda a Espanya van donar peu a partir de 1938 a una sèrie de coproduccions germanoespañolas de la mà de les productores Hispano-Film-Produktion, Cifesa i Saturnino Ulargui. En total es van produir cinc llargmetratges de ficció de fort color local espanyol: Carmen la de Triana (1938) y La canción de Aixá (1938), ambdós de Florián Rey i amb Imperio Argentina com a protagonista, i El barbero de Sevilla (1938), Suspiros de España (1938) i Mariquilla Terremoto (1939), els tres de Benito Perojo i amb Estrellita Castro.[2]

Argument

L'acció té lloc a Sevilla en 1835, on la gitana Carmen pretén entrar en la caserna de Dragons per a portar-li tabac a Antonio Vargas Heredia, “flor de la raça calé”, un torero que la festeja. Gràcies al favor del brigadier José, aconsegueix veure al torero, i en agraïment, oferirà al militar un clavell que porta al pèl, no sense abans advertir a tots, a viva veu, que aquesta nit cantarà al local del Mulero. José anirà allí a veure-la, i mentre Carmen canta, una altra dona roba el clavell que la gitana ha regalat al Dragó. Aquesta ho observa des de l'escenari; en acabar, l'arrenca de les mans de l'altra, origen d'un enfrontament que acabarà amb una agressió de Carmen, que talla la cara del seu rival. José deurà llavors complir una penosa ordre: portar detinguda a Carmen a la caserna. Carmen al·lega que primer ha de passar per la seva casa per canviar-se de roba i aquí s'ofereix apassionadament al militar, que la deixa escapar. Els seus superiors, en assabentar-se del seu incompliment del deure l'arresten i el traslladen al castell de Gibraltar, però és alliberat per una banda de contrabandistes. Aquests el porten a un refugi on es troba amb Carmen. Comença així una nova vida com a pròfug, però aviat serà ferit per una partida de Dragons. Veient-se Carmen responsable del dolor del seu estimat i després d'haver-se-li augurat un futur de sang a causa d'una maledicció per una altra gitana, decideix renunciar al seu amor i tornar a Sevilla. Aquí es trobarà entre els seus dos amors, el pròfug José i el torero Antonio, als qui ha de calmar perquè no arribin a les mans. Però la maledicció anunciada és certa i durant una corrida mentre Antonio recull un clavell llançat per Carmen és envestit i mort pel toro. Paral·lelament, José, sabedor per un contrabandista que preparen una emboscada per delmar als dracs, adverteix als seus antics companys del perill. Morirà, tanmateix, per un tret d'un contrabandista. La pel·lícula finalitza amb Carmen entrant a la caserna com al principi del film portant flors al fèretre de José, a qui han restituït el grau a títol pòstum.

Fitxa tècnica

  • Producció: Friedrich Pflughaupt per Hispano Film Produktion/U.F.A. (Babelsberg,Berlín)
  • Direcció: Florián Rey
  • Direcció artísticaː Juan Lafita y Díaz
  • Guió: Florián Rey sobre l'obra de Prosper Merimée
  • Fotografia: Reimar Kuntze
  • Muntatge: J. Rosinski
  • Música i cançons: J.Muñoz Molleda i J.Mostazo
  • Lletristes: Kola, Padilla, Rey y Perelló
  • Decorats: Sigfredo Burmann
  • Duració: 96 minuts
  • Ajudants de direcció: Julio Roos i Juan Francisco Blanco

Repartiment

Llista de cançons

Carmen la de Triana presenta un limitat número de temes tot i tractar-se d'un musical. En algunos casos, las cançons es repeteixen

Ramón Perelló i Juan Mostazo ja havien compost els temes de la pel·lícula Morena Clara. Florián Rey va tornar a requerir-li per al tema principal de la pel·lícula. Curiosament, Perelló era un conegut anarquista i seguidor de la causa republicana. Això no va impedir que el front nacional li sol·licités per a treballar al cinema oficial franquista.

  • Antonio Vargas Heredia (Joaquín de la Oliva/Maestro Mostazo/Francisco Merenciano)
  • Triana, Triana (Maestro Mostazo/Quintero y Guillén)

Referències

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!