Des de jove va rebre formació musical en piano, solfeig i guitarra. Llicenciat en Dret a la Universitat d’Alacant (UA) l'any 1997,[2] és en l'època universitària quan s'inicia en política militant a la branca juvenil del PP Nuevas Generaciones.
Mazón és nomenat director de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) amb l'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana el 1995.[14] El 2003, el nou president de la Generalitat Francisco Camps l'ascendeix al càrrec de director general de Comerç i Consum, i el 2004 a la de Consum i Seguretat Industrial, a les ordres del conseller Miguel Peralta. En aquesta etapa serà responsable del servei d'Inspecció tècnica de vehicles (ITV) que fou privatitzada pels governs del PP, adjudicació de la qual va ser objecte d'investigació judicial en l'anomenat Cas Erial que va condemnar a Zaplana a deu anys de presó. Mazón no es va veure implicat segons la mateixa sentència.[15]
La filiació zaplanista de Carlos Mazón, una facció interna del partit que en aquell moment mantenia una rivalitat amb els campsisme,[16] l'apartà de la Generalitat i aquest torna a la seua demarcació d'origen (Alacant) per a obtindre l'acta de regidor a l'ajuntament de Catral (El Baix Segura) i la de diputat provincial a la Diputació d'Alacant que controlaven els anomenats zaplanistes, amb José Joaquín Ripoll com a capitost i president de la Diputació. Mazón serà vicepresident i responsable de l'àrea de carreteres de l'executiu provincial. Durant aquesta etapa va estar imputat en l'anomenat Cas Brugal pel presumpte finançament il·legal de la fundació de l'Hèrcules Club de Futbol a través de diverses empreses que contractaven obra pública amb la Diputació.[2]
L'any 2009 abandona la vicepresidència de la Diputació (però no l'acta de diputat provincial ni de regidor de Catral) per ser contractat com a director gerent a la Cambra de Comerç d’Alacant, compatibilitzant els càrrecs els dos anys restants de legislatura. El seu retorn a la política institucional no serà fins a l'any 2019 quan aconseguí l'acta de regidor a l'Ajuntament d'Alacant[17] i s'erigí en president de la Diputació d'Alacant.[18] En 2020 ascendeix a la presidència del PP a la província d'Alacant i un any més tard a la de l'executiva regional del partit, en substitució de l'anterior lider Isabel Bonig Trigueros.[19]
President de la Generalitat Valenciana
El 2023 va liderar la candidatura del PP a les eleccions a les Corts Valencianes aconseguint ser el partit més votat tot i que va necessitar el suport del partit ultradretà Vox per esdevenir president de la Generalitat Valenciana.[3] Vox s'incorporà al Consell de Mazón amb una vicepresidència encarnada amb el torero Vicente Barrera i dues conselleries. També a les Corts el PP va cedir la presidència de la cambra a la diputada antiavortistaLlanos Massó.
Algunes de les primeres mesures del seu govern van la reestructuració del sector públic empresarial, la dissolució de la Unitat Valenciana d'Emergències,[20] i la modificació de la limitació de permetre la construcció d'hotels de 500 metres a 200 metres de la costa que establia el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL).[21]
Manifestació contra el govern de Carlos Mazón al seu pas per la plaça de l'Ajuntament de València
El 9 de novembre de 2024, unes 130.000 persones van protestar a València, demanant la dimissió de Mazón i Pedro Sánchez per la gestió de les inundacions.[25][26]
Una segona manifestació va aplegar desenes de milers de ciutadans el 30 de novembre a València des de la plaça de l'Ajuntament de la ciutat fins la plaça de la Mare de Déu, canviant el recorregut de l'anterior per evitar que es repetira el llançament de pintura i fang al Palau de la Generalitat Valenciana.[27]
Legislació contra la llengua valenciana
El govern de Mazón va modificar la llei d'educació, eliminant el coneixement per defecte de la llengua valenciana, i a la zona valencianoparlant fa que les famílies, i no el consell escolar com en la llei anterior, qui escolleixin la llengua vehicular per entre el 50 i el 60% de les matèries, i en cas de discrepància, si almenys el 25% de famílies hi estan a favor, es faria una doble línia.[28]
El govern de Mazón va modificar la llei per a la corporació audiovisual del País Valencià permet el contingut en castellà a À Punt, i va establir el Pla de Simplificació Administrativa suprimint l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i reduint el requisit mínim del personal d'un títol C1 a un B1.[29]
Fou un dels fundadors[35] i líders[36] del grup musical Marengo juntament amb els seus companys d'universitat[37] Carlos Robles i Jorge Orts.[38] Era un dels dos vocalistes del conjunt i el responsable dels acompanyaments amb la pandereta. El grup l'any 2011 fou preseleccionat per representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió[38] i l'any 2013 varen fer una gira per la província d'Alacant i la Regió de Múrcia.[37]
.jpg)
