Carles Puget i Grases

Carles Puget i Grases

Biografia
Naixement	1846 Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)
Mort	6 desembre 1925 (78/79 anys) Igualada (Anoia)
Activitat
Ocupació	procurador dels tribunals, periodista
Partit	Comunió Tradicionalista

Carles Puget i Grases (Sant Feliu de Llobregat, 1846 - Igualada, 1925) va ser un procurador dels tribunals i periodista carlí català.

Era fill del barceloní^[1] Teodor Puget i Gomis i d'Ana Grases i Padró.^[2] Tot i que va néixer a Sant Feliu de Llobregat, des que era nen va viure a Igualada,^[3] on el seu pare exercia de notari.

Considerat com un dels pioners del periodisme igualadí, va ser el promotor i director del Semanario de Igualada (1880-1887), periòdic catòlic des del qual va sostenir renyides polèmiques amb La Colmena de Igualada (1880-1882) i El Porvenir de Igualada (1882-1883), i va defensar amb entusiasme el projecte de tren d'Igualada a Martorell.^[4] Més endavant fou un dels principals redactors de La Semana de Igualada (1890-1902) i El Estandarte (1908-1910),^[5] destacant com a polemista vibrant i d'escriptura fàcil.

Junta Carlista d'Igualada

El pretendent Carles VII el nomenà cap de la Junta Tradicionalista del districte d'Igualada, càrrec que exercí durant molts anys,^[6][7][8][9] fins que va ser succeït per Ramon Martí i Mirapeix.

Com a dirigent carlí d'Igualada el 1885 va signar amb un centenar de carlins locals una adhesió a Ramón Nocedal i al diari integrista El Siglo Futuro, abans que aquest periòdic fos expulsat del partit per Don Carles.^[10]

El setembre del 1895 va visitar Don Carles al seu Palau de Loredan de Venècia i va ser convidat a la seva taula. Al seu retorn a Espanya, relataria la trobada amb el cabdill legitimista en un article publicat a la Biblioteca Popular Carlista.^[11] El 1901 Puget va enviar al pretendent com a relíquia un troç de la bandera espanyola arriada a Manila l'any 1898, que uns soldats havien aconseguit salvar perquè no caigués íntegra en poder dels yanquis.^[12]

Per diferències d'apreciació respecte l'actuació dels carlins locals, es retirà de la política activa, però va mantindre els seus ideals tradicionalistes i la seva subscripció a El Correo Catalán.^[6]

Va morir el 6 de desembre del 1925.^[6] Era casat amb Adelina Rodríguez,^[13] amb qui va tindre per fills Ramon i Montserrat Puget Rodríguez.^[14]

Obres

• Viaje a Roma. Impresiones de un peregrino (1894)

Referències

1. «Registre del baptisme de Theodoro Robert Gervasi Puget». FamilySearch.
2. «Gacetilla: Pésame». El Ciclon, 140, 22-12-1889, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 25 novembre 2017].
3. «Empadronaments de 1924 a Igualada». FamilySearch.
4. Carner, Antoni «Los "grandes" del periodismo igualadino». Igualada, 01-02-1964, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].
5. «Camandules». L'Igualadí, 8, 04-02-1912, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 23 novembre 2017].
6. «Carles Puget Grases». Llibertat, 44, 12-12-1925, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 23 novembre 2017].
7. Dalmau i Jover, Antoni. De l'Anoia a l'Amazones: el pare Bartomeu d'Igualada. Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1993, p. 31. 
8. Bisbal i Sendra, Maria Antònia; Miret i Soler, Maria Teresa. Diccionari bibliogràfic d'igualadins, 1986, p. 167-168. 
9. Vallès, Edmon. Història gràfica de la Catalunya contemporània: 1888/1931, 1974, p. 103. 
10. «Adhesiones». El Siglo Futuro, 05-06-1885, pàg. 2.
11. López-Sánz, Francisco. Carlos VII: el rey de los caballeros y el caballero de los reyes. Editorial Gómez, 1969, p. 146. 
12. «Una reliquia española en Loredán». El Correo Español, 06-12-1901, pàg. 1.
13. «Necrològica». Llibertat, 91, 13-04-1918, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 23 novembre 2017].
14. «Padró general de veins de 1900 a Igualada». FamilySearch.