Capità Ole Christian Larsen i Ellen Andrea Larsen, nascuda Engelbrightsen
Carl Anton Larsen (7 d'agost de 1860 – 8 de desembre de 1924)[1] va ser un explorador noruec de l'Antàrtida que entre altres contribucions trobà fòssils pels quals rebé un premi de la Royal Geographical Society.[2] El desembre de 1893 va esdevenir la primera persona a esquiar a l'Antàrtida en la capa de gel que rep el seu cognom, Larsen.[3] Larsen és considerat el fundador de la indústria balenera de l'Antàrtida i de l'assentament del Grytviken a la Geòrgia del Sud.[4] El 1910, després d'alguns anys de residir a la Geòrgia del Sud es nacionalitzà britànic.[5]
Biografia
Carl Anton Larsen nasqué a Østre Halsen, Tjolling, fill del capità marí Ole Christian Larsen i d'Ellen Andrea Larsen (de nom de soltera Thorsen).[1][6] La seva família es traslladà aviat a Sandefjord, centre de la indústria balenera noruega on Carl Anton practicà des d'infant la pesca. Aviat aprengué anglès i castellà.
La primera expedició seva a l'Antàrtida tingué lloc en el vaixell Jason de 1892 a 1894 amb diversos descobriments de territoris com la capa de gel Larsen, la Costa Foyn en la Terra de Graham i la terra del Rei Ocar II i l'illa Roberston. Es trobava també a bord en el viatge de Fridtjof Nansen a Groenlàndia de la travessera d'oest a est de 1888.[7][8]
Durant l'expedició sueca de 1901-04.[9] a part de la seva tripulació hivernà durant dos mesos a l'illa Snow Hill,[10] i ell i la seva tripulació passaren l'hiver de 1903 a l'illa Paulet alimentant-se de pingüins i foques fins a ser rescatatas per la corbeta argentina Uruguay.
Larsen i Geòrgia del Sud
El 1904 Larsen s'assentà a l'illa britànica de Geòrgia del Sud en l'Antàrtida renovant-ne la indústria balenera a Grytviken. Amb Argentina, Noruega i el Regne Unit fundà la Compañía Argentina de Pesca que en pocs anys passà a produir el 70% de l'oli de balena del Món.[11]
Larsen, fundà l'estació meteorològica de Grytviken amb dades des de 1905 i introduí rens a Geòrgia del Sud.
Una església luterana noruega va ser prefabricada a Noruega i instal·lada a Grytviken l'any 1913. Va ser en aquest edifici, l'any 1922, on es van fer els funerals de l'explorador Ernest Shackleton abans d'enterrar-lo a Grytviken en el mateix cementiri de l'església.[12]
Referències
Llibres
Antarctica, great stories from the frozen continent. Australia: Reader's Digest, 1985. ISBN 0949819646.
Alberts, Fred G.. Geographic Names of the Antarctic. Washington: U.S. National Science Foundation, 1980.
Alexander, Caroline; Hurley, Frank. Endurance. Londres: Bloomsbury, 1998. ISBN 9780747541233.
Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. Nova York: Praeger Publishers, 1988. ISBN 9780275928865.
Mills, William James. Exploring Polar Frontiers A Historical Encyclopedia. London: ABC-CLIO Publishing, 2003. ISBN 1-57607-422-6.
Rabassa, Jorge; Borla, Maria Laura. Antarctic Peninsula & Tierra del Fuego. London, New York: Taylor and Francis, 2006. ISBN 9780415413794.
Risting, Sigurd. Kaptein C. A. Larsen (en norwegian). Oslo: Cappelen Akademiske forlag, 1929.
Riffenburgh, Beau. Encyclopedia of the Antarctic. Vol. 1. Londres: Taylor and Francis, 2006. ISBN 0415970245.
Rubin, Jeff. Antarctica. Lonely Planet Publications, 2008. ISBN 1741045495.
Rubin, Jeff. Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit. Oakland, CA.: Lonely Planet Publications, 1996. ISBN 0864424159.
Stewart, Andrew. Antarctica: An Encyclopedia. 2 vol. set. Londres: McFarland and Co, 1990. ISBN 0899504701.
Villiers, Alan. Pioneers of the Seven Seas. Londres: Routledge & Paul, 1956.