Carbonet

El carbonet és un carbó vegetal de petites dimensions i rep també aquest nom el branquilló carbonitzat (de romaní i altres plantes) que és una mena de llapis que s'utilitza per dibuixar amb la tècnica del carbonet.[1]

Antigament es produïa el carbonet de la crema del matoll del bosc i era un carbó vegetal de menys qualitat (menor poder calorífic) que l'obtingut a partir de la crema controlada dels arbres de fusta dura com l'alzina. El carbonet s'emprava sobretot en cuines i en brasers.[2]

Com a sinònim de carbonet hi ha el neologisme anglès: biochar portmanteau de bio i 'charcoal', que significa carbó vegetal.

El carbonert és un carbó vegetal de petites dimensions

El carbonet aplicat a les terres agrícoles és un fertilitzant, (anomenat en anglès agrichar )[3] per exemple en els sòls de terra preta.[3]

Beneficis pels sòls

Segons experiments científics recents[4] el carbonet, sobretot si està associat a l'aportació de matèria orgànica, pot contribuir a restaurar nombrosos sòls tropicals especialment els molt àcids i molt alterats.[5] En lloc d'una esmena agrícola (el carbonet és molt pobre en nutrients) el carbonet reestructura al sòl '[4] i pot actuar com un catalitzador a través de mecanismes encara no compresos del tot. La taxa de matèria orgànica té un paper important en l'estabilitat i la fertilitat del sòl.[6]

Afegir quantitats baixes de carbonet en el sòl pot reduir les emissions d'òxid nitrós N₂O[7] fins a un 80% i eliminar les emissions de metà, que són dos generadors més potents de gassos d'efecte hivernacle que el CO₂.

Un experiment fet prop de Manaus, Brasil una sola aplicació de compost amb carbonet ha quadruplicat el rendiment agrícola respecte les parcel·les que només reberen adob químic.[4]

Entre les hipòtesis que intenten explicar l'acció del carbonet es troben:

  • La millora del cicle de l'aigua, augment de la retenció de l'aigua.[8] Tryon[9]
  • Millora del cicle del nitrogen.[10][11]
  • Millora del cicle del carboni[12]
  • Destoxificació.[13]
  • Efecte tamponador sobre l'acidesa del sòl[14]

Producció contemporània de carbonet

  • Producció tradicional de carbonet per tècniques molt antigues com la combustió lenta de la fusta en munts de terra.[15]
  • Producció industrial per piròlisi controlada. Se'n fan grànuls amb els residus forestals que han sofert un tractament tèrmic del tipus de la termòlisi i és una font d'energia renovable[16]

(aspecte de vegades discutit pel fet de privar al bosc de la fusta morta necessària per al seu cicle forestal i per a preservar la biodiversitat).[17]

  • Coproducció industrial en la indústria de la canya de sucre, concretament de l'escuma produïda en el procés d'obtenció del sucre.

El carbonet també es pot produir amb al voltant d'un 20% d'argila.[18]

  • Producció combinada de biocombustible amb processos exotèrmics i cogeneració.[19]

L'énergie nécessaire pour produire du charbon de bois reste plus importante que celle nécessaire pour produire des agrocarburants de type éthanol à partir de maïs.[19]

El potencial de segrest de carboni en l'ús del carbonet en els sòl és alt (150 g de carboni per kg de sòl[20] · [21][22] · .[23]

Referències

  1. ↑ Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
  2. ↑ Tort Sant Cugat[Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.bestenergies.com/
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Steiner C, Teixeira WG, Lehmann J, Nehls T, Vasconcelos de Macêdo JL, Blum WEH, Zech W (2007) Long term effects of manure, charcoal and mineral fertilization on crop production and fertility on a highly weathered Central Amazonian upland soil. Plant and Soil 291: 275-290.«PDF».
  5. ↑ «Improvement of soil quality. (Social Impact). FERTIPLUS. Reducing mineral fertilisers and agro-chemicals by recycling treated organic waste as compost and biochar products (2011-2015). Framework Programme 7 (FP7).». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].
  6. ↑ Tiessen H, Cuevas E, Chacon P (1994) The role of soil organic matter in sustaining soil fertility. Nature 371:783–785.«Enllaç».
  7. ↑ «Biochar decreased N2O emissions from soils. (Social Impact). FERTIPLUS. Reducing mineral fertilisers and agro-chemicals by recycling treated organic waste as compost and biochar products (2011-2015). Framework Programme 7 (FP7).». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].
  8. ↑ Glaser B, Lehmann J, Zech W (2002) Ameliorating physical and chemical properties of highly weathered soils in the tropics with charcoal: a review. Biology and Fertility of Soils 35:219–230.«PDF». Arxivat de l'original el 2009-09-13. [Consulta: 26 gener 2012].
  9. ↑ Tryon EH (1948) Effect of charcoal on certain physical, chemical, and biological properties of forest soils. Ecological Monographs 18:81-115.«Enllaç».
  10. ↑ Bengtsson G, Bengtson P, Månsson KF (2003) Gross nitrogen mineralization-, immobilization-, and nitrification rates as a function of soil C/N ratio and microbial activity. Soil Biology and Biochemistry 35:143–154.«Enllaç».
  11. ↑ Burger M, Jackson LE (2003) Microbial immobilization of ammonium and nitrate in relation to ammonification and nitrification rates in organic and conventional cropping systems. Soil Biology and Biochemistry 35:29–36.«Enllaç».
  12. ↑ Steiner C, Teixeira WG, Lehmann J, Zech W (2004) Microbial response to charcoal amendments of highly weathered soils and amazonian dark earths in central Amazonia: preliminary results. In: Glaser B, Woods WI (eds) Amazonian Dark Earths: explorations in space and time. Springer, Heidelberg, pp 195–212
  13. ↑ Ma JW, Wang FY, Huang ZH, Wang H (2010) Simultaneous removal of 2,4-dichlorophenol and Cd from soils by electrokinetic remediation combined with activated bamboo charcoal. Journal of Hazardous Materials 176:715-720.«Enllaç».
  14. ↑ Fageria NK, Baligar VC (2008) Ameliorating soil acidity of tropical Oxisols by liming for sustainable crop production. Advances in Agronomy 99:345–399«Enllaç».
  15. ↑ Adam JC (2009) Renewable Energy 8:1923-1925.«Improved and more environmentally friendly charcoal production system using a low-cost retort-kiln (Eco-charcoal)».
  16. ↑ Al-Kassir A, Ganan-Gomez J, Mohamad AA, Cuerda-Correa EM (2010). Energy 1:382-386.«A study of energy production from cork residues: sawdust, sandpaper dust and triturated wood».
  17. ↑ Christensen M, Rayamajhi S, Meilby H (2009). Ecological Modelling 4:522-532.«Balancing fuelwood and biodiversity concerns in rural Nepal».
  18. ↑ «Sénégal : du charbon vert à partir d'un roseau». Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 26 gener 2012].Transition-Energie.com
  19. ↑ 19,0 19,1 Gaunt JL, Lehmann J (2008). Environmental Science and Technology 42:4152-4158.«Energy balance and emissions associated with Biochar sequestration and pyrolysis bioenergy production».
  20. ↑ «Terra Preta de Indio»., Lehmann, Johannes
  21. ↑ Lehmann J (2007). Frontiers in Ecology and the Environment 5:381-387«Bio-energy in the black».
  22. ↑ Winsley P (2007). New Zealand Science Review 64:5-10«Biochar and bioenergy production for climate change mitigation». Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 26 gener 2012].
  23. ↑ Kern DC (2006) New Dark Earth experiment in the Tailandia City– Para-Brazil: the dream of Wim Sombroek. Plantilla:18e Congrès mondial des sciences de la terre, Philadelphie, PA, 9-15 juillet 2006.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!