Caranx sexfasciatus |
|
|
|
Hàbitat | escull i costa |
---|
Longitud | 120 cm |
---|
|
|
|
|
Risc mínim |
UICN | 155130 |
---|
|
|
|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Carangidae |
Gènere | Caranx |
Espècie | Caranx sexfasciatus Quoy i Gaimard, 1825 |
|
|
|
Sinònims |
- Carangus marginatus (Gill, 1863)
- Carangus rhabdotus (Jenkins, 1903)
- Caranx belengerii (Cuvier, 1833)
- Caranx butuanensis (Seale, 1910)
- Caranx elacate (Jordan & Evermann, 1903)
- Caranx flavocoeruleus (Temminck & Schlegel, 1844)
- Caranx forsteri (Cuvier, 1833)
- Caranx fosteri (Cuvier, 1833)
- Caranx marginatus (Gill, 1863)
- Caranx oshimai (Wakiya, 1924)
- Caranx paraspistes (Richardson, 1848)
- Caranx peronii (Cuvier, 1833)
- Caranx sexfaciatus (Quoy & Gaimard, 1825)
- Caranx sexfaciatus elacate (Jordan & Evermann, 1903)
- Caranx sexfaciatus marginatus (Gill, 1863)
- Caranx tapeinosoma (Bleeker, 1856)
- Caranx thompsoni (Seale, 1905)
- Caranx xanthopygus (Cuvier, 1833)[1]
|
---|
|
|
Caranx sexfasciatus és un peix teleosti de la família dels caràngids i de l'ordre dels perciformes.[2]
Morfologia
Pot arribar als 120 cm de llargària total i als 18 kg de pes.[3]
Distribució geogràfica
Es troba a les costes dels oceans Índic i Pacífic: des del Mar Roig i l'Àfrica oriental fins a Hawaii, sud del Japó, Austràlia i Nova Caledònia. També des del sud-oest de la Baixa Califòrnia i el Golf de Mèxic fins a l'Equador, incloent-hi les Illes Galápagos.[3]
Referències
Bibliografia
Bases de dades taxonòmiques | |
---|