També se l'anomena amb els noms alemanysEigernordwand ("paret nord de l'Eiger") o simplement Nordwand ("cara nord").
Se situa entre l'aresta oest i l'aresta Mittellegi. Pel fet de ser còncava i per la seva orientació, és obaga i freda, així com propícia a concentrar mal temps i tempestes. A la part superior hi ha una secció anomenada "l'Aranya", una gelera en forma d'estrella de la qual surten una sèrie d'esquerdes gelades que recorden les potes d'una aranya. Aquest nom el va usar un dels primers escaladors de la cara nord, Heinrich Harrer, com a títol del seu llibre sobre l'escalada de la cara nord de l'Eiger, Die Weisse Spinne ("L'aranya blanca").
La via HeckmairDiagrama de la cara nordLa travessa Hinterstoisser
Via clàssica
La via clàssica o via Heckmair (líder dels primers ascencionistes) és una escalada mixta de dificultat MD+ / V+ / A0 en roca i 50º-60º en gel. El terreny és de predomini mixt, però si la paret està molt seca, llavors el que predomina són els despreniments. El recorregut és d'uns 3000 metres amb 1800 metres de desnivell.
Els llocs més característics de la ruta estan batejats amb noms evocadors, com el "Primer pilar" (First Pillar / Erster Pfeiler), el "Segon pilar" o "Pilar descompost" (Zerschrundener Pfeifer / Shattered Pillar), el "Forat de ventilació" (Stollenloch), la "Fissura difícil" (Difficult Crack / Schwieriger Riss), la "Travessa Hinterstoisser" (Hinterstoisser Traverse / Hinterstoißer Quergang), la "Primera gelera" (First Icefield / Erstes Eisfeld), el "Niu de les Orenetes" (Swallow's Nest / Schwalbennest), la "Mànega de gel" (Ice hose / Eisschlauch), la "Segona gelera" (Second Icefield / Zweites Eisfeld), la "Planxa" (Flatiron / Bügeleisen), "Bivac de la mort" (Death Bivouac / Todesbiwak), la "Tercera gelera" (Third Icefield / Drittes Eisfeld), la "Rampa" (Ramp / Rampe), la "Xemeneia de la cascada" (Waterfall Chimney / Wasserfallkamin),[1] la "Gelera de la Rampa" (Ramp Icefield / Rampeneisfeld) la "Vira delicada" (Brittle Ledge / Brüchiges Band), la "Fissura delicada" (Brittle crack / Brüchigerriss), la "Travessa dels déus" (Traverse of the Gods / Götterquergang), "l'Aranya" (Spider / Spinne), el "Bivac Corti" (Corti Bivouac / Cortibiwak), les "Fissures de sortida" (Exit Cracks / Ausstiegsrisse) i la "Fissura de quars" (Quartz crack / Quarzriss), fins a enllaçar per la "Gelera somital" (Summit icefield / Gipfeleisfeldamb) amb l'"Aresta Mittellegi" (Mittellegi Ridge / Mittellegigrat) al nord.[2]
Des de l'any 1935, almenys 66 escaladors han mort mentre intentaven pujar per la cara nord, el que li ha valgut el sobrenom alemany de Mordwand, literalment "Paret assassina", un joc de paraules sobre el nom en alemany Nordwand.[3] Actualment segueix considerant-se un formidable desafiament, degut més a la creixent caiguda de roques i a les geleres cada vegada més petites que per les seves dificultats tècniques, que no són pas de les més extremes per l'alpinisme modern. Sovint a l'estiu no es pot pujar a causa de la caiguda de roques. Cada vegada més, els escaladors estan triant pujar a l'hivern, quan l'esmicolada paret està enfortida pel gel. Les roques que es desprenen i cauen, pel desglaç degut a la calor, són un dels principals perills d'aquesta cara, ja que és una muntanya amb roca que es disgrega.[4] La inestabilitat de la cara es va acreditar el 15 de juliol de 2006, quan al voltant de 700.000 metres cúbics de roca es van ensorrar en el costat est. Era un fet que s'advertia en les setmanes prèvies, caient en una zona deshabitada, i per això ni hi va haver ferits ni danys en edificacions.[5][6]
Caiguda de roques sobre la vall de la glacera de Grindelwald inferior.
1932 a 1969 1= Via Lauper 2= Via Heckmair 3= Directíssima Harlin 4= Pilar nord via polonesa 5= Pilar nord via Messner 6= Directíssima japonesa
1970 a 1988 7= Directa del pilar oest 8= Via txeca 9= Via txeca II 10= Les Portes du Chaos 11= Westgrat (directa, 30.07.1980) 12= Nordverschneidung 13= Via Knez 14= Via Ochsner-Brunner 15= Directíssima ideal 16= Spit verdonesque édenté 17= Directíssima Piola-Ghilini 18= Hiebeler-Gedächtnisweg 19= Via eslovena 20= Eigersanction 21= Gelber Engel 22= Löcherspiel
1991 a 2007 23= Métanoïa 24= Le Chant du Cygne 25= Yeti 26=Symphonie de liberté 27= La vida es silbar 28= Deep Blue Sea 29= The Young Spider 30= Griff ins Licht 31= Directíssima rusa 32= Magic Mushroom 33=Paciència
Rècords de velocitat
Tots els rècords de velocitat són aconseguits a la via Heckmair clàssica.
↑"... Una xemeneia per on cau una autèntica cascada d'aigua, ... la quantitat d'aigua és tal, que t'entra pels braços, et recorre el pit i les cames i finalment et vessa per les botes ". Sánchez Fernández, "El Eiger, el ogro", pág. 91.
↑"Cada passatge de la seva ruta principal es un lloc carregat d'història", Pérez de Tudela, "La fascinación del Eiger".
Anderl Heckmair, Les trois derniers problèmes des Alpes : la face nord du Cervin, la face nord des Grandes Jorasses, la face nord de l'Eiger : avec un chapitre inédit relatif à l'escalade de la Pointe Walker, Slatkine, 1951
Dougal Haston et Peter Gillman, La Directissime de l'Eiger : "Eiger direct" . Traduït de l'anglès per Marie-France Rivière. Fotografies de Chris Bonington, Éditions du Seuil, 1967
Jörg Lehne, Peter Haag, Eiger: 30 jours de combat pour la "Directissime",Hatier, 1967
John Harlin III, The Eiger Obsession : Facing the Mountain That Killed My Father, Simon and Schuster, 2007
Heinrich Harrer, The white spider : the classic account of the ascent of the Eiger, J.P. Tarcher/Putnam, 1998
Daniel Anker, Eiger, théâtre du vertige, Hoëbeke, 2000
Arthur J. Roth, Eiger, wall of death, Adventure Library, 2000
Jack Olsen, Quatre hommes sur l'Eiger, Hoëbeke, 2009
Reiner Rettner, Triomphe et tragédies à l'Eiger, À la conquête de la face nord 1932-1938, Glénat, 2009
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
