Capó reial

Capó reial

Plegadis falcinellus
Enregistrament
Dades
Pes	633 g
Envergadura	0,89 m
Nombre de cries	4
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22697422
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Pelecaniformes
Família	Threskiornithidae
Gènere	Plegadis
Espècie	Plegadis falcinellus (Linnaeus, 1766)
Tipus taxonòmic	Plegadis
Nomenclatura
Protònim	Tantalus falcinellus
Distribució

El capó reial^[1] o ibis negre^[2] a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport,^[3] siglot,^[4] corpetassa^[5] o torrellat,^[6] (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara)^[7] és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Descripció

Es tracta d'un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra, amb reflexos d'una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l'hivern, l'estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.

El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides, principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o al costat d'agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.

S'alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.

Distribució

El capó reial és l'ibis més estès sobre la superfície terrestre, que es troba de manera esparsa a les regions càlides d'Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d'Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle xix que migrà fins a les costes septentrionals de Sud-amèrica, i d'allà fins a les costes de Carolina del Nord.

A Catalunya, es considerava el 2010 com a nidificant recent al delta de l'Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles,^[8] però ha augmentat espectacularment en els darrers 15 anys, i el 2015 ha passat de 200 a més de 2.000 exemplars, cosa en part afavorida pel fet que és una au que ha incorporat el cargol poma tacat, molt freqüent al delta, a la seva dieta.^[9] Se n'ha observat freqüentment als aiguamolls de l'Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l'estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d'en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d'Urgell.^[10]

Taxonomia

Tradicionalment, el capó reial, juntament amb la resta d'ibis i becplaners que formen la família dels Threskiornithidae, ha estat inclòs dins l'ordre dels ciconiiformes, i que enclou ocells de llargs becs i potes. Això no obstant, diversos estudis genètics apunten que aquesta família pertany a l'ordre dels pelecaniformes.^[11] Per raó d'aquestes investigacions, el Congrés Internacional d'Ornitologia ha inclòs la família del capó reial dins l'ordre dels pelecaniformes.^[12]

Referències

1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 8 maig 2023].
2. Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa Llista de noms recomanats d’aucells en l’àmbit balear, 2006.
3. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 8 maig 2023].
4. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 8 maig 2023].
5. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 8 maig 2023].
6. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 8 maig 2023].
7. Informació proporcionada per Acció Ecologista Agró per correu electrònic (05.05.2023).
8. «Capó reial (Plegadis falcinellus)». Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (SIOC). Barcelona: Associació Institut Català d'Ornitologia, 2010.
9. «El capó reial pot ser la solució més eficaç contra la plaga del cargol poma». 324.cat. [Consulta: 19 maig 2015].
10. «Mapa del capó reial». Atles dels ocells nidificants. Institut Català d'Ornitologia.
11. Hackett, Shannon J.; Rebecca T. Kimball; Sushma Reddy; Rauri C. K. Bowie; Edward L. Braun; Michael J. Braun; Jena L. Chojnowski; W. Andrew Cox; Kin-Lan Han; John Harshman; Christopher J. Huddleston; Ben D. Marks; Kathleen J. Miglia; William S. Moore; Frederick H. Sheldon; David W. Steadman; Christopher C. Witt; Tamaki Yuri; «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History». Science, 320, 5884, juny 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.. (anglès)
12. Gill, F; Donsker, D. «Storks, ibis & herons». IOC World Bird Names (version 5.3), 2015. DOI: 10.14344/IOC.ML.5.3.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies