Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
El canó de batalló Tipus 92 va ser dissenyat en resposta de les carències del Canó d'Infanteria Tipus 11 de 37 mm i el Morter d'Infanteria Tipus 11 de 70 mm. Els dos canons anteriors no tenia suficienta potència o distància operativa, i les divisions d'infanteria no havien de portar dos tipus diferents d'armes i de municions en combat. Com a resultat, el comite general de dissenyadors van dissenyar un nou tipus de canó que podien ser utilitzats per a foc directe per a deixar fora de combat posicions fortificades, nius de metralladora i tancs o vehicles amb un blindatge lleuger, però també podia ser utilitzat amb un angle fran per a donar foc indirecte i de suport a les tropes. El calibre del nou canó era de 70 mm, per a poder suplir les necessitats d'un canó més potent. El nou disseny del canó va estar disponible a les tropes del front el 1932.[3]
Disseny
D'alguna manera inusual, el canó Tipus 92 disposava d'un canó curt, amb una carreta de dies rodes per a portar-lo. El canó podia ser configurat per a disparar d'una manera gairebé oritzontal fins a una de gairebé vertical amb una maneta per ajusta la inclinació. Tenia un tipus de rosca interrompuda, per al mecanisme de bloqueig del sistema de foc. Era un canó lleuher, suficientment lleuger com per a ser tirat per un caball, encara que en la pràctica eren tirats per tres caballs. Les rodes eren originalmenr de fusta, però van ser canviades per unes de ferro després que les tropes es queixessin de que les rodes de fusta eren molt sorolloses, i podíem ser localitzats pels enemics, i que eren un perill.[4]
El canó de batalló Tipus 92 podia disparar munició d'alt explosiu de 3,795 kg, munició perforant, i projectils de fum. El combustible estava semi fixe, i podia ser ajustat en quatre fases per a incrementar o disminuir la distància operativa del canó.[5]
Quantitats significants del Tipus 92 van quedar-se en Xina al final de la guerra el 1945, i van romandre en servei en l'Exèrcit Popular d'Alliberament, el qual també produïa munició per al Tipus 92, i van seguir utilitzant-lo amb el mateix nom. El departament d'intel·ligència de l'exèrcit va produir el panflet 381-12, que era Guia de Reconeixement de Munició utilitzada pel Viet Cong':, datat de maig de 1966, incloïa el canó xinès Tipus 92 de 70 mm i la seva munició.
Exemples supervivents
Uma arma està exposada en un petit parc en el Carrer Principal (o Carrer Gran) de Lakeport, California. El número de marcatje de l'arma és el 399, i té les planxes de metall de les rodes sense perforar.
Galeria
Referències
↑Bishop, The Encyclopedia of Weapons of World War II
↑War Department TM-E-30-480 Handbook on Japanese Military Forces setembre 1944 p 400
