El canal Lisseweegs Vaartje (en neerlandès) o ‘t Lisseweegs Varretje (en brugès) és una de les més velles connexions entre Bruges i el mar que data del segle xiii. Avui ha perdut tot ús econòmic i només serveix per a l'evacuació de les aigües del pòlder del Oudlandpolder (= pólder de la terra vella) i el Nieuwe Pólder (=pólder nou) de Blankenberge.[1] Travessa el centre històric del poble de Lissewege i el nucli de Zwankendamme, parts de la ciutat de Bruges. Es troben set preses per a reglar el nivell d'aigua. Desguassa via el Boudewijnkanaal al mar del Nord a Zeebrugge.[2][3]
Història
La resclosa de Zwankendamme
Si és segur que la vora de la costa flamenca, zelandesa i holandesa va canviar molt des del temps romans fins avui, amb ingressions i regressions del mar, els teòrics divergeixen quant a la manera que la línia costanera va evolucionar fins a la seva forma actual.[4] Per aquests moviments del mar, i des del segle x per a la intervenció humana els cursos dels rius i de les cales van canviar sovint. Al segle xiii, Lissewege se sobrealçà fins a quatre metres dels pòlders es va decidir de connectar el poble al mar i a Bruges en connectar un vell priel, el Lissewegeree a Ter Doest, amb una cala, el Sint-Pietersvliet mitjançant un canal cap a l'Ieperleet (que més tard va servir per fer el futur Canal Bruges-Oostende) on hi havia una resclosa, la Monnikenspeie (= resclosa dels monjos), a prop d Bruges.[5]
Aquest canal va servir per desguassar i transportar les pedres de Tournai quan es va construir l'església.[6] Servia igualment per portar els maons fetes a les petites bòbiles al pòlder, terra ric en argila cap a Bruges. El monjos va excavar un braç lateral per portar materials de construcció a l'abadia de Ter Doest i pel desguàs. A Zwankendamme es va construir una resclosa de desguàs per a evacuar les aigües dels pòlders a baixamar. A Lissewege hi ha tres ponts: el Tiendebrug, l'Heulebrug i el Roelandsbrug.
Vers l'any 1750, el canal va ser prolongat cap a Zwankendamme on es va construir una nova resclosa. A principis del segle xix quedava encara navegable, i ha hagut projectes de millorar el canal per donar millor l'abastament a les zones rurals. Amb l'arribada del ferrocarril i del tramvia, ja no va servir.[7]
Restauració del 2004
A l'inici del segle xxi, l'antiga resclosa a Bruges va ser enderrocat per la construcció del port de Zeebrugge i el Boudewijnkanaal. Al nord va ser amputat de la part enllà de Zwankendamme, que havia de cedir per a la indústria. La baixa profunditat, la posició sobrealçada i la vegetació prolífica impedien un bon desguàs, el que causava la mortalitat dels peixos i un mal olor. Reparacions de fortuna no s'integraven amb l'arquitectura històrica del poble. Per això, la direcció del Nieuwe Polder van Blankenberge (Pòlder nou de Blankenberge) i l'ajuntament de Bruges van decidir de restaurar el canal.
El 2005, l'ajuntament de Bruges va obtenir el primer premi de la Vereniging voor openbaar groen (traducció: Associació per a la promoció d'espais verds públics) per a la realització a Lissewege.
