Can Baulenas[1] o Can Baladia de Baix[2] és una antiga casa-fàbrica de Mataró, de la que actualment es conserva l'edifici d'habitatges als carrers (plaça) de Cuba i de la Unió,[3] mentre que les «quadres» dels carrers d'Iluro i la Unió[4] han estat enderrocades.
Història
Els Baulenas
A principis del segle xix, el fabricant de teixits Jaume Baulenas era establert al barri de Sant Pere de Barcelona,[5][6] i es va associar amb el seu fill Aleix Baulenas i Gaig (c. 1788-1861)[7] sota la raó social Jaume Baulenas i Fill.[8] Aquest va continuar la indústria del seu pare,[9][10] i el 1850 va fer construir un nou edifici a Mataró, en un solar adquirit en emfiteusi a Antoni Viada i Balançó,[11] segons el projecte de Gaspar Collet.[12]
El 1857, la fàbrica disposava de 79 telers de Jacquard,[12] i el 1860 es va presentar els seus cotins[13] a l'Exposició de Barcelona sota la raó social Baulenas i Fill,[14] amb el seu fill Jaume Baulenas i Vinyals. El despatx era al carrer d'en Cuc (actualment Mare de Déu del Pilar), 13.[15]
L'anomenada «fam del cotó», causada per la Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865) va afectar l'empresa, que el 1865 era en concurs de creditors.[16][17] Per a poder rescabalar-los, Jaume Baulenas va haver de vendre el seu patrimoni, i així, el maig del 1868, la fàbrica de Mataró fou adquirida per la societat Sala, Baladia i Coll.[11]
Sala, Baladia i Cia
El 1864, Jaume Baladia i Marfà, fill del fabricant Jaume Baladia, un cop acabats els estudis d'enginyeria industrial a Barcelona, va marxar a Manchester, on va treballar uns anys en una fàbrica cotonera, i a la seva tornada va fundar una fàbrica de gèneres de punt dotada de la maquinària més moderna.[18] La societat Sala, Baladia i Coll, constituïda el febrer del 1868,[19] tenia com a principal accionistes Antoni Sala i Basany (100.000 pessetes), Albert i Agustí Coll i Torné (80.000 i 50.000 pessetes respectivament), i Jaume i Llorenç Baladia i Marfà (50.000 pessetes cadascun).[18]
El 1876, i possiblement gràcies a la incorporació com a soci gerent de Francesc Sala i Cambra,[20] compraren màquines Béde et Fercot i el 1877 obtingueren una primera marca de fàbrica.[21] Un any més tard, la raó social canvià a Sala, Baladia i Cia,[21] amb despatx al carrer de Mendizàbal (actualment Junta de Comerç), 18 (vegeu casa-magatzem Roig i Martorell).[22][23] El 1888 obtingueren una medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona,[21] i cap al final de segle, la raó social canvià a Sala, Baladia i Guinjoan,[21] que va traslladar al despatx al carrer d'Ausiàs Marc, 33 (vegeu casa Antoni Roger).[24]
El 1901, l'empresa es va fusionar amb la societat Baladia i Sala, que regentava la fàbrica cotonera de Can Baladia de Dalt, on es mantingué la filatura, que subministrava fil a Can Baladia de Baix, així com també la de tint i blanqueig.[21] Francesc Sala morí el 1903,[21] i l'empresa desaparegué poc després.
Tejidos July
Posteriorment, la fàbrica (ja segregada de l'edifici d'habitatges) va passar a mans de l'empresa Tejidos July SA, del mateix ram.[25][26]
