La temporada de 1971 del Campionat del Món de motocròs fou la 15a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 Grans Premis, celebrats entre el 18 d'abril i el 22 d'agost.
Sistema de puntuació
Barem de puntuació de 1970 a 1972:
Posició |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10
|
Punts |
15 |
12 |
10 |
8 |
6 |
5 |
4 |
3 |
2 |
1
|
|
Resultats que computen
|
1/2 + 1 dels GP (cal acabar-hi les 2 mànegues)
|
|
500 cc
Aquell títol es decidí al darrer Gran Premi de la temporada. En arribar-hi, Åke Jonsson tenia uns pocs punts d'avantatge al capdavant de la classificació sobre Roger De Coster. El suec, però, perdé un títol que tenia gairebé assegurat, en desprendre's la bugia de la seva Maico mentre liderava la cursa, permetent a De Coster avançar-lo i guanyar així el Mundial.[1]
Grans Premis
[2][3]
Classificació final
250 cc
Grans Premis
[4][5]
Classificació final
Resum: Podi final 1971
Referències
|
---|
C. d'Europa 500cc | |
---|
C. del Món 500cc (+C. d'Europa 250cc) | |
---|
C. del Món 500 i 250cc | |
---|
C. del Món 500 i 250cc (+C. d'Europa 125cc) | |
---|
C. del Món 500, 250 i 125cc | |
---|
C. del Món Motocross GP, 125cc i 650cc | |
---|
C. del Món MX1/MX2 i MX3 | |
---|
C. del Món MXGP/MX2 i Women's MX | |
---|