Campionat d'Europa de bàsquet femení

Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de bàsquet masculí

Campionat d'Europa de bàsquet femení

Tipus	campionat europeu
Esport	basquetbol
Organitzador	FIBA Europa
Nombre de participants	16
Localització  i  dates
Vigència	1938 –
Freqüència	biennal
Competició
Primer lloc	Bèlgica (1r) (2023)
Dades estadístiques
Més títols	Unió Soviètica (21)
Altres
Lloc web	fiba.basketball…

El Campionat d'Europa de bàsquet femení o Eurobasket femení és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa en categoria femenina. És organitzada per la Federació Europea de Bàsquet (FIBA Europa).

La primera edició es realitzà l'any 1938 a Itàlia, tres anys després que el Campionat d'Europa de bàsquet masculí. Fins a l'any 1980 es realitzà tots els anys parells, i a partir d'aquell moment els anys imparells.

La segona edició se celebrà el 1950, proclamant-se campiona d'Europa la selecció soviètica. Durant les següents quatre dècades, la URSS dominà dominà la competició guanyant vint-i-un títols, disset de forma consecutiva entre 1960 i 1991. La selecció búlgara fou l'única selecció que trenca aquest domini, proclamant-se campiona d'Europa el 1958. Per altra banda, destaquen les quinze medalles aconseguides (set d'argent i vuit de bronze) per la selecció txecoslovaca entre 1950 i 1989. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, la selecció espanyola guanyà el seu primer campionat el 1993^[1] i ha repetit títol el 2013, 2017 i 2019. Altres seleccions que han guanyat la competició són Rússia (2003. 2007. 2011). França (2001, 2009) i Sèrbia (2015, 2021), entre d'altres.

La jugadora més llorejada del torneig és Uliana Semiónova amb deu medalles d'or entre 1968 i 1985, seguida d'Olga Sukharnova amb nou, també d'or. Laia Palau, amb vuit medalles (tres d'or, una d'argent i quatre de bronce), és la tercera jugadora amb més medalles al Campionat d'Europa i la més llorejada del bàsquet espanyol.^[2] Per altra banda, Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019) són les jugadores del combinat estatal que han rebut el premi MVP i han format part del quintet ideal del Campionat d'Europa.

Historial

En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga

Edició	Any		Final				Medalla de bronze				Seu	refs.
			Campió	Res.	Subcampió		3r lloc	Res.	4t lloc
I	1938		Itàlia	lligueta	Lituània		Polònia	lligueta	França		Itàlia
II	1950		Unió Soviètica	lligueta	Hongria		Txecoslovàquia	lligueta	França		Hongria
III	1952		Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia		Hongria	lligueta	Bulgària		URSS
IV	1954		Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia		Bulgària	lligueta	Hongria		Iugoslàvia
V	1956		Unió Soviètica	49–41	Hongria		Txecoslovàquia	91–60	Bulgària		Txecoslovàquia
VI	1958		Bulgària	lligueta	Unió Soviètica		Txecoslovàquia	lligueta	Iugoslàvia		Polònia
VII	1960		Unió Soviètica	lligueta	Bulgària		Txecoslovàquia	lligueta	Polònia		Bulgària
VIII	1962		Unió Soviètica	63–36	Txecoslovàquia		Bulgària	48–36	Romania		França
IX	1964		Unió Soviètica	55–53	Bulgària		Txecoslovàquia	68–47	Romania		Hongria
X	1966		Unió Soviètica	74–66	Txecoslovàquia		Alemanya Oriental	65–60	Romania		Romania
XI	1968		Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia		Polònia	lligueta	Alemanya Oriental		Itàlia
XII	1970		Unió Soviètica	94–33	França		Ìugoslàvia	77–66	Bulgària		Països Baixos
XIII	1972		Unió Soviètica	lligueta	Bulgària		Txecoslovàquia	lligueta	França		Bulgària
XIV	1974		Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia		Itàlia	lligueta	Hongria		Itàlia
XV	1976		Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia		Bulgària	lligueta	França		França
XVI	1978		Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia		Txecoslovàquia	lligueta	França		Polònia
XVII	1980		Unió Soviètica	95–49	Polònia		Iugoslàvia	61–57	Txecoslovàquia		Iugoslàvia
XVIII	1981		Unió Soviètica	85–42	Polònia		Txecoslovàquia	76–74	Iugoslàvia		Itàlia
XIX	1983		Unió Soviètica	91–70	Bulgària		Hongria	82–79	Iugoslàvia		Hongria
XX	1985		Unió Soviètica	103–69	Bulgària		Hongria	103–76	Txecoslovàquia		Itàlia
XXI	1987		Unió Soviètica	83–73	Iugoslàvia		Hongria	75–67	Txecoslovàquia		Espanya	[3]
XXII	1989		Unió Soviètica	64–61	Txecoslovàquia		Bulgària	79–69	Iugoslàvia		Bulgària
XXIII	1991		Unió Soviètica	97–84	Iugoslàvia		Hongria	65–61	Bulgària		Israel
XXIV	1993		Espanya	63–53	França		Eslovàquia	68–67	Itàlia		Itàlia	[1]
XXV	1995		Ucraïna	77–66	Itàlia		Rússia	69–50	Eslovàquia		República txeca
XXVI	1997		Lituània	72–62	Eslovàquia		Alemanya	86–61	Hongria		Hongria
XXVII	1999		Polònia	59–56	França		Rússia	78–49	Eslovàquia		Polònia
XXVIII	2001		França	73–68	Rússia		Espanya	89–74	Lituània		França	[4]
XXIX	2003		Rússia	59–56	República Txeca		Espanya	87–81	Polònia		Grècia	[5]
XXX	2005		República Txeca	72–70	Rússia		Espanya	83–65	Lituània		Turquia	[6]
XXXI	2007		Rússia	74–68	Espanya		Belarús	72–63	Letònia		Itàlia	[7]
XXXII	2009		França	57–53	Rússia		Espanya	63–56	Belarús		Letònia	[8]
XXXIII	2011		Rússia	59–42	Turquia		França	63–56	República Txeca		Polònia
XXXIV	2013		Espanya	70–69	França		Turquia	92–71	Sèrbia		França	[9]
XXXV	2015		Sèrbia	76–68	França		Espanya	74–58	Belarús		Hongria, Romania	[10]
XXXVI	2017		Espanya	71–55	França		Bèlgica	78–45	Grècia		República txeca	[11]
XXXVII	2019		Espanya	86–66	França		Sèrbia	81–55	Regne Unit		Lituània, Sèrbia	[12]
XXXVIII	2021		Sèrbia	63–54	França		Bèlgica	77–69	Belarús		França, Espanya
XXXIX	2023		Bèlgica	64–58	Espanya		França	82–68	Hongria		Eslovènia, Israel	[13]

Medaller

Per selecció nacional

En cursiva = Selecció desapareguda Dades actualitzades el febrer de 2024

Partit entre la selecció lituana i italiana al Campionat d'Europa de 1938. Itàlia seria la primera campiona de la competició

#	Selecció nacional	Or	Argent	Bronze	Total
1	Unió Soviètica	21	1	0	22
2	Espanya	4	2	5	11
3	Rússia	3	0	2	5
4	França	2	8	2	12
5	Sèrbia	2	0	1	3
6	Bulgària	1	3	4	8
7	Polònia	1	2	2	5
8	Itàlia	1	1	1	3
9	Lituània	1	1	0	2
	Txèquia	1	1	0	2
11	Bèlgica	1	0	2	3
12	Ucraïna	1	0	0	1
13	Txecoslovàquia	0	7	8	15
14	Iugoslàvia	0	4	2	6
15	Hongria	0	2	5	7
16	Eslovàquia	0	1	1	2
	Turquia	0	1	1	2
18	Alemanya Oriental	0	0	1	1
	Alemanya	0	0	1	1
	Belarús	0	0	1	1

Per jugadora

La jugadora soviètica Uliana Semiónova, defensada per la jugadora italiana Stefania Passaro (núm. 15), aconseguí deu medalles d'or al Campionat d'Europa entre 1968 i 1985

Nota. S'inclouen les jugadores amb set o més medalles Dades actualitzades el febrer de 2024

#	Selecció nacional	Or	Argent	Bronze	Total
1	Uliana Semiónova	10	0	0	10
2	Olga Sukharnova	9	0	0	9
3	Laia Palau	3	1	4	8
4	Maria Stepanova	3	3	1	7
5	Endéné Miyem	1	5	1	7
6	Sandrine Gruda	1	4	2	7
7	Milena Vecková	0	3	4	7

Premis individuals

Premi MVP del Campionat

Des de la 28a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. Quatre jugadores de l'Estat espanyol han guanyat aquest premi: Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019).

Amaya Valdemoro, Sancho Lyttle i Ana Dabović, MVP de l'Eurobasket de 2007, 2013 i 2015 respectivament.

Alba Torrens, Astou Ndour i Emma Meesseman, MVP de l'Eurobasket de 2017, 2019 i 2023 respectivament.

Edició	Any	Jugadora	Posició	refs.
XXVIII	2001	Catherine Melain	Base
XXIX	2003	Lucie Blahůšková	Pivot
XXX	2005	Maria Stepanova	Pivot
XXXI	2007	Amaya Valdemoro	Aler	[7]
XXXII	2009	Evanthia Maltsi	Base	[8]
XXXIII	2011	Elena Danilochkina	Base	[14]
XXXIV	2013	Sancho Lyttle	Aler	[15]
XXXV	2015	Ana Dabović	Base	[10]
XXXVI	2017	Alba Torrens	Base	[11]
XXXVII	2019	Astou Ndour	Pivot	[12]
XXXVIII	2021	Sonja Vasić	Aler
XXXIX	2023	Emma Meesseman	Aler	[13]

Quintet ideal

En negreta = MVP del Campionat Dades actualitzades el febrer de 2024

Edició	Any	Equip ideal					refs.
XXX	2005	Hana Machová	Eva Vítečková	Amaya Valdemoro	Tatiana Shchegoleva	Maria Stepanova
XXXI	2007	Natallia Marchanka	Anete Jēkabsone-Žogota	Amaya Valdemoro	Olga Arteshina	Maria Stepanova
XXXII	2009	Evanthia Maltsi	Anete Jēkabsone-Žogota	Céline Dumerc	Svetlana Abrosimova	Sandrine Gruda
XXXIII	2011	Elena Danilochkina	Sandra Mandir	Eva Viteckova	Maria Stepanova	Nevriye Yılmaz	[14]
XXXIV	2013	Frida Eldebrink	Céline Dumerc	Alba Torrens	Isabelle Yacoubou	Sancho Lyttle	[15]
XXXV	2015	Ana Dabović	Céline Dumerc	Alba Torrens	Sonja Petrović	Sandrine Gruda
XXXVI	2017	Evanthia Maltsi	Cecilia Zandalasini	Alba Torrens	Endéné Miyem	Emma Meesseman	[16]
XXXVII	2019	Marta Xargay	Temi Fagbenle	Sonja Petrović	Astou Ndour	Sandrine Gruda	[17]
XXXVIII	2021	Julie Allemand	Endéné Miyem	Sonja Vasić	Emma Meesseman	Jonquel Jones	[18]
XXXIX	2023	Julie Allemand	Julie Vanloo	Alba Torrens	Emma Meesseman	Sandrine Gruda	[19]

Referències

1. Martínez, Carlos. «Las chicas ganan el primer oro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 49, 14-06-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
2. Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Marca, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
3. «URSS, 83 - Yugoslavia, 73» (en castellà). Mundo Deportivo p. 31, 12-09-1987. [Consulta: 18 gener 2024].
4. «Chicas de bronce». Mundo Deportivo p. 59, 24-09-2001. [Consulta: 18 gener 2024].
5. Huguet, José Ignacio. «Del suelo al cielo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58-59, 29-09-2003. [Consulta: 18 gener 2024].
6. Hughet, José Ignacio. «Chicas de bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 12-09-2005. [Consulta: 18 gener 2024].
7. Huguet, José Ignacio. «Otra plata» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58, 08-10-2007. [Consulta: 19 gener 2024].
8. Gallego, Rafa. «La década mágica acaba en bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 44, 21-06-2009. [Consulta: 19 gener 2024].
9. «España se proclama campeona de Europa tras vencer a Francia» (en castellà). Eurosport, 30-06-2013. [Consulta: 19 gener 2024].
10. Caleya, M. J. «España arrolla a Bielorrusia y se lleva un merecido bronce» (en castellà). RTVE, 28-06-2015. [Consulta: 19 gener 2024].
11. Monje, Gustavo. «¡España, campeona del Eurobasket Femenino 2017!» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-06-2017. [Consulta: 19 gener 2024].
12. López Canencia, Óscar. «España se proclama campeona de Europa tras reafirmar su autoridad sobre Francia» (en castellà). RTVE, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
13. Sánchez, Borja. «Amb un pam de nas». L'Esportiu, 28-06-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
14. «Danilochkina heads All-Tournament Team» (en anglès). FIBA Europa, 03-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2024].
15. «Lyttle takes MVP crown to go with the gold» (en anglès). FIBA Europa, 30-06-2013. [Consulta: 13 febrer 2024].
16. «MVP Torrens leads All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
17. «Ndour named TISSOT MVP, headlines All-Star Five lineup in Belgrade» (en anglès). FIBA Europa, 07-07-2019. [Consulta: 12 febrer 2024].
18. «Sonja Vasic crowned TISSOT MVP, headlines All-Star Five in Valencia» (en anglès). FIBA Europa, 27-06-2021. [Consulta: 12 febrer 2024].
19. «Meesseman takes TISSOT MVP award to lead TISSOT All-Star Five in Ljubljana» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].

Enllaços externs

• Portal FIBA Arxivat 1996-11-04 a Wayback Machine.