Camma fou princesa gàlata i sacerdotessa d'Artemisa, descrita per Plutarc a Les virtuts de les dones (Mulierum Virtutes, cap. XX, 257 F- 258 C) i L'Eròtic (Amatorius, cap. XXII, 768 B-D), com a exemple de fidelitat i coratge excepcional.[1]
L'enverinament de Camma i Sínorix en el temple de Diana (Charles Poerson, segle xvii)
La seva història es troba en els relats de Plutarc i, més tard, en l'obra del segle iiEstratègies de Poliè el Macedoni.[2][3] Camma es va casar amb el tetrarca Sínat, i era admirada per la seva virtut i bellesa. Un poderós gàlata, Sínorix, desitjant-la, va assassinar Sínat a traïció per poder casar-se amb Camma. Ella es va refugiar en el temple d'Artemisa i es va consagrar a la deessa. Per tal de sotmetre's als desitjos de matrimoni de Sínorix, Camma el va rebre al temple per suposadament celebrar la unió i, al peu de l'altar, li va oferir una copa amb hidromel on havia abocat verí, de la qual ella mateixa havia begut abans la meitat del contingut. Camma va morir triomfant després de Sínorix, segons Plutarc, sabent que havia venjat la mort del seu marit.[4][2][3]
Bartera, Salvador «Italy and the Classical Tradition: Language, Thought and Poetry 1300–1600». International Journal of the Classical Tradition, 18, 1, 25-05-2011, pàg. 138–144. DOI: 10.1007/s12138-011-0241-8.
Flacelière, R. Plutarque. Dialogue sur L'Amour. París: Les Belles Lettres, 1980.
