Com que no es posaven d'acord, el juliol de 1857 el govern va dictaminar que les dues línies s'uníssim a la Rambla de Santa Coloma (després anomenat L'empalme i ara es coneix com a Maçanet-Massanes), i a partir d'aquí cadascun construís la meitat fins a Girona. Aquest dictamen obligava a les dues companyies fer-se la competència, per evitar-ho i en veure l'impuls de les seves accions en obtenir la concessió conjunta, van començar les negociacions per fusionar-se.
El novembre de 1861 enviaven l'expedient de fusió i es va fer efectiu el juliol de 1862 així creant-se Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
Mestrestant les dues companyies ja havien unit les xarxes a la Rambla de Santa Coloma a l'agost1861 i la inauguració del tram Granollers - L'empalme (Rambla de Santa Coloma, Maçanet-Massanes) fou el 26 d'agost de 1861.
Obligació de la companyia quan s'anomenava Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, any 1864
Aleshores la companyia es plantejava arribar fins a França i Figueres. L'1 d'agost de 1863 se'ls va concedir el tram fins a Figueres i més tard el de Figueres amb el Coll dels Belitres per això es canvià el nom a Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres.
Però les obres no avançaven a bon ritme, cal remarcar que les obres eren sense subvenció. Com que anaven tan lentes les obres no era possible acabar-les en el termini establert per la concessió. Així la junta general d'accionistes el 1871 va decidir que els abonessin les obres fetes, escindir la concessió i retornar al nom anterior de la companyia (Camins de Ferro de Barcelona a Girona). Així doncs, l'empresa va vendre les obres del tram Girona-França a Credit Mobilier.
Dalmau, Antonio R.. «Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona». Barcelona, Ed. Liberia Millá 1946 (castellà)
Companyies ferroviàries d'ample Ibèric a Catalunya (història)
