El calçat esportiu[1] és un tipus de calçat que s'utilitza per fer diferents tipus d'esport. Generalment té un cos fabricat en pell, lona i/o materials sintètics, i una sola de cautxú que ofereix una major adherència, així com flexibilitat. Està fabricat generalment de pell o lona i amb sola de cautxú, i pot cordar-se mitjançant cordons o amb velcro.[2]
Des dels anys 80, aquestes sabates s'han integrat cada cop més a l'estil de vida quotidià, tant és així que moltes sabates d'aquest tipus mai s'utilitzen com a complement esportiu, sinó com a element de roba que té com a funció protegir els peus quan es camina. Aquests són coneguts per ser còmodes. Va ser dissenyat originalment per a fer esport, encara que avui dia moltes persones, tant joves com gent d'una certa edat, el fan servir com calçat habitual. Entre les marques més populars hi ha: ASICS, Adidas, Nike, Reebok, Avia, New Balance, Vans, Joma, Victoria, Converse, etc.
Característiques
Els estudis biomecànics de diferents activitats esportives contribueixen al desenvolupament de sabates esportives minimalistes o maximalistes incloent l'aspecte, flexibilitat i rigidesa en flexió de la sola,[3][4] la caiguda , la qualitat de l'amortiment i l'energia. restitució, el pes són variables segons les disciplines.[5][6] Aquest desenvolupament també integra la retòrica de màrqueting dels fabricants d'equips que destaquen tres aspectes particulars : el progrés tecnològic com a ajuda al rendiment, l'equip de conducció per al desenvolupament personal a nivell físic i psicològic, l'estètica del calçat esportiu.[7]
Història
L'any 8000 a. C. les sabates eren fetes només de fusta, ja el 3000 a. C. es fabricaven de cuir. El 300 a. C., grecs i romans van començar a utilitzar diferents models de calçat, però només per a ús diari: amb cuir i sola de fusta. En 1852 es van crear les primeres sabatilles, també de cuir, per córrer: tenien claus en les seves soles anomenats spikes (sabatilles amb claus), [8] que oferia una major subjecció. El 1916 van sorgir els famosos Keds, terme que al·ludeix al fet que aquest tipus de calçat permet a l'usuari caminar sense fer soroll, [9] fabricats amb sola de goma i tela. El 1917 es van crear les primeres sabatilles Converse All Star compostes de goma i de teixit, amb el temps aquest calçat va proporcionar més flexibilitat i millor suport, a més es va incorporar un pegat per protegir el turmell.[10]
Tipus segons l'esport
Per alpinisme
De ciclisme La sola ha de ser rígida per transmetre l'energia de les cames al pedal. A MTB la sola és més tova per poder caminar en llocs difícils. També s'hi pot acoblar un enganxament per als pedals automàtics de les bicicletes. Els primers models fabricats per a aquest esport van ser fets a Itàlia, on es van utilitzar materials naturals tant al seu cos com a la seva sola. Avui dia predominen els materials sintètics, entre els quals s'inclouen: fibra de carboni, titani i magnesi.
D' automobilisme : És convenient que l'automobilista pugui ser capaç de seguir sentint les plantes dels seus peus, per això les soles d'aquest calçat se solen fer amb materials sensibles i elàstics.
Botes de motociclisme : Al motociclisme el pilot està més exposat a accidents que els conductors de cotxes, és per això, que la roba (i per tant el calçat) han de realitzar una funció de protecció sense entorpir la conducció.
Peus d'ànec : Usades per bussejar. Aquest tipus de calçat deu ser molt fi, adherent, flexible i ben ajustat als peus de l'esportista
Botes d'esquí alpí: Estan dissenyades per utilitzar-se, com el seu nom indica, amb esquís i fixacions alpins, que asseguren tant la puntera com el taló de la bota. Al començament de l'esquí alpí es fabricaven de cuir. Actualment les botes es mesuren, a més de la mida del peu, per la duresa de flexió. Per triar correctament la bota cal conèixer el nivell de l'esquiador i la complexió i pes del mateix; a més pressió exercida sobre la bota i més pes de l'esquiador, més duresa de flexió. Les botes es fixen a l'esquí mitjançant un sistema de connexió anomenat fixació. Hi ha botes que tenen dos usos: un per esquí alpí i un altre per poder fer esquí de muntanya
Exposició The Rise of Sneaker Culture al Brooklyn Museum, NY
Actualment els principals fabricants mundials de sabates esportives són (en ordre alfabètic) : Adidas, Asics, Converse, New Balance, Nike, Puma i Reebok.
No obstant això, moltes marques de prêt-à-porter s'han llançat al mercat transformant les sabates esportives en un objecte de moda sense la restricció de l'ús esportiu.[11]
La sneaker fa referència a una sabata esportiva desviada a l'ús urbà, com la Converse creada el 1917 o l'Adidas Stan Smith llançada el 1964. En aquest sentit, s'utilitza per la seva estètica i ja no per la seva practicitat .
↑Darren J Stefanyshyn, Benno M. Nigg «Energy Aspects Associated with Sport Shoes» (en anglès). Sportverletzung Sportschaden, 14, 3, 2000, pàg. 82-89. DOI: 10.1055/s-2000-7867.
↑Benno M Nigg, Sasa Cigoja, Sandro R Nigg «Teeter-totter effect: a new mechanism to understand shoe-related improvements in long-distance running» (en anglès). Br J Sports Med, 55, 9, 2021, pàg. 462-463. DOI: 10.1136/bjsports-2020-102550.
↑Anne Mündermann, Benno M Nigg, Darren J Stefanyshyn, R Neil Humble «Development of a reliable method to assess footwear comfort during running» (en anglès). Gait & posture, 16, 1, 2002, pàg. 38-45. DOI: 10.1016/s0966-6362(01)00197-7.
↑Wade Motawi. Shoe Material Design Guide
The Shoe Designer's Guide to Selecting and Specifying Materials (en anglès). Wade's Place, 2018, p. 63-78..
.jpg)
