És una masia de dos cossos adossats que corresponen a la tipologia 1. I de l'esquema de Danés i Torras. En els materials constructius predomina la pedra unida amb argamassa, confirmant així l'antiguitat relativa de l'edifici en relació al conjunt de masies del Prat. La seva era de pedra, i les restes d'un corral vuitcentista per a guardar bestiar, fan d'aquesta masia un dels pocs exemples conservats útils per il·lustrar la tipologia agropecuària de la població.[1]
Antigament la masia destacava pel seu pou d'aigües freàtiques (de primera aigua) del tipus anomenat de semicapella, construït amb maons, tapat per dalt, amb forma esfèrica i dues sortides, una que omplia la pica i el safareig, i l'altre que anava cap al rec de les plantes de l'horta. Al Prat només se'n coneixen dos pous d'aquest tipus: aquest i el de Can Dan, tots dos ja enderrocats. En la part del darrere de la casa també hi havia una cisterna, emprada ja per romans i àrabs, per recollir l'aigua de la pluja.[2]
Història
Cal Monés apareix anomenat a la Consueta Parroquial de la primera meitat del segle xix. La família Monés està documentada al Prat des de mitjans de segle xviii i és una de les més distingides, havent donat diversos alcaldes al Prat.[1]
Referències
↑ 1,01,1«Cal Monés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
↑Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 66.
