Cafís

Cafís

Tipus	unitat de mesura

Almud i Barcella de Mallorca.

El cafís és una antiga unitat de mesura de capacitat per a sòlids, cereals principalment, però també emprada en àrids. Era, juntament amb la carga, una de les dues unitats bàsiques dels sistemes tradicionals de mesurar volums de gra i àrids en els Països Catalans. Consistia en la quantitat de producte que cabia en un determinat recipient més o menys estàndard a nivell molt local. Variable segons les regions, amb equivalències força diferents, era emprada a la península Ibèrica i a altres punts del Mediterrani. Als Països Catalans (especialment al País Valencià, a la regió de l'Ebre i a la Ribagorça), antigament equivalia a 4 quarteres (24 barcelles, o sigui, 2,01 hl). Modernament, al Maestrat i a l'Horta, equival a dues quarteres (12 barcelles).^[1]

Alguns dels sistemes del cafís més usuals, i els seus equivalents en el sistema mètric decimal (SMD) són:

Sistema Cafís-12 Barcelles-48 almuds-196 quarterons i equivalències en litres del SMD

	Divisor	Alacant	Castelló de la Plana	València
Cafís	6 faneques* o 12 Barcelles	249,30	199,20	201,00
Faneca*	2 Barcelles*	-	-	33,5
Barcella	4 almuds	20,775	16,60	16,75
Almud	4 quarterons o quartilles	5,19375	4,15	4,1875
Quarteró o quartilla	-	1,2984375	1,0375	1,046875
*Només aplicable a Ciutat de València

Les divisions del cafís en dotze barcelles, 48 almuds i 192 quarterons és uniforme en tot el País Valencià. Com a excepció, a Ciutat de València, a més, un cafís era igual a 6 faneques (equivalent a 33,5 litres cadascuna). Per tant, una faneca era igual a dos barcelles.

Al Principat, en canvi, els divisors eren lleugerament diferents. Segons el document G-22, es pot deduir el següent:

Sistema Cafís-Faneca-Almud (amb variacions) i equivalències en litres del SMD
	Divisor	Lleida i vegueria	Horta de Sant Joan	Balaguer	Miravet i rodalia	Prades	Priorat	Talarn	Isona	La Pobla de Segur
Cafís	12 faneques, 2 Cargues^†	372,573	367,823	417,110	359,57	393,938	393,93	-	-	-
Carga^†	6 faneques^†	-	-	208,555	-	-	-	-	-	-
Faneca	9 almuds	31,048	-	-	-	-	-	-	-	-
	8 almuds	-	30,6519	34,7592	29,9642	32,8282	32,8275	26,069	26,52	27,035
Almud	3 terceroles*	3,4497	3,8315	4,3449	3,7455	4,1035	4,1034	3,2586	3,3150	3,3788
Tercerola*		1,15	-	-	-	-	-	-	-	-
^†Només aplicable a Balaguer *Només aplicable a Ciutat de Lleida

Podem veure que en alguns llocs, concretament el Pallars Jussà, sembla que es prescindí del cafís com unitat superior, i usaren la faneca com a referència, però mantenint la divisió en vuit almuds.

En algunes d'aquestes localitats, els divisors podien variar segons el que s'havia de mesurar i el moment. Així, als Costums de Tortosa s'especifica:

Divisors del cafís segons la matèria en els Costums de Tortosa (1279)

	Quarteres	Barcelles	Cutxols	Almuds
Mercaderies en general	-	25	75	150
Blat i ordi	-	25 rases	75	150
Blat i ordi novell (mes de juny)	-	24 curulles	72	144
Civada	-	25 curulles i recalcades	75	150
Cigrons, mill, llegums, calç i guix	8	24 curulles	72	144
Castanyes, nous, avellanes, i fruits secs	-	24 curulles	72	144
Sal	11	33 curulles	99	198
Els valors que no estan en cursiva estan recolzats en el text de les Costums de Tortosa. Els que estiguin en cursiva, són deduccions. Les barcelles rases eren les que s'enrasaven abans de mesurar. Les curulles eren les que no s'enrasaven. Les recalcades eren els que es donava un cop amb el recipient sobre una superfície per compactar-les abans de mesurar.

Mot d'origen àrab,qafiz,^[2] quedà en desús com a unitat de mesura definitivament el 1880, amb la llei d'obligatorietat d'ús del Sistema mètric decimal, que oficialitzà les unitats de mesura actuals; obligant-ne l'ús.

Referències

1. Gran Enciclopèdia Catalana.
2. Diccionari.cat

Bibliografia

Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990

Francesc TEIXIDÓ i PUIGDOMÈNECHː Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i als comtats de Roselló i Cerdanya a finals del segle XVI. Barcelona, Pagès Editors, 2009