Bífora

Una bífora, finestra biforada^[1] o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats. De vegades és emmarcada per un altre arc, i en l'espai entre aquests arcs, s'hi insereix una decoració, un escut o una obertura circular.^[2]

Típica del romànic i del gòtic, període en què va esdevenir motiu ornamental de finestres i campanars, es va usar també sovint en època renaixentista. Cap al segle xii, l'arquitectura armènia va proposar també les seves primeres bífores, igual com la musulmana. Més endavant, fou abandonada com a element constructiu, per tornar a posar-se de moda al segle xix en el període eclèctic i de redescobriment dels estils antics (neogòtic, neorenaixentista, etc.).

El mateix tipus de finestra, però amb tres obertures en comptes de dues, s'anomena trífora, o finestra triforada.^[3] Tant la de tres obertures com la de dues, separada per columnetes, també se sol anomenar finestra coronella.^[4][5]

• 
  Trífores i bífores romàniques al campanar de la catedral de Vic (Osona)
• 
  Bífores i trífores gòtiques al palau del marquès de Llo, a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)
• 
  Una bífora renaixentista al palau Strozzi, a Florència
• 
  Una bífora moresca, a l'Alhambra de Granada
• 
  Bífores de l'hospital de Sant Pau, a Barcelona

Referències

1. «Bífora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014]. 
3. «Bífora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. «Bífora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «coronella». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 

Viccionari