La Bronica GS-1 és una càmera de format mitjà fabricada per Bronica el 1983, fa servir pel·lícula de 120 per crear negatius de 6 x 7 cm (56 x 67mm).[1]
Aquest sistema va sortir al mercat el 1983, el 1997 es va produir l'últim objectiu compatible amb aquesta càmera[2] i el 2002 Tamron va anunciar que discontinuava el sistema.[3] Al ser càmeres modulars, el visor, l'objectiu i el xassís són intercanviables i es poden fer servir diferents depenent de la necessitat.
La muntura que utilitza, anomenada Bronica GS, té una distància de brida de 85mm.[4] Les càmeres amb aquesta muntura compten amb un factor de multiplicació d'aproximadament 0,495. Relació entre la diagonal del marc de referència (format de 35 mm) i la diagonal del negatiu usat pel sistema Bronica GS:
Característiques
Aquest model incorpora exposició automàtica amb prioritat a l'obertura. Totes les lents Zenzanon consten d'un obturador de fulles, el qual es controla mitjançant un senyal digital de la càmera i se sincronitza a totes les velocitats d'obturació des de 16 fins a 1/500 seg., amb un flaix electrònic. Això vol dir que és possible disparar el flaix a totes les velocitats d'obturació i que, per tant, no hi ha limitacions en l'ús del flaix a altes velocitats.[1]
La Bronica GS-1 també pot realitzar dobles exposicions. A més permet intercanviar el xassís de pel·lícula per obtenir negatius d'altres mides (6x6 o 6x4,5), i es poden intercanviar les pantalles d'enfocament del visor, per així fer que la visió coincideixi amb el format de negatiu i l'objectiu utilitzat.[5]
Objectius
Les òptiques d'aquest sistema, anomenades PG, van des de 50 fins a 500mm i van ser dissenyades específicament per aquesta càmera, utilitzant un disseny òptic assistit per ordinador i un recobriment múltiple. Incorporant l'obturador electrònic compacte Seiko #0, la càmera es va fer més petita i es va poder millorar el rendiment òptic. El cos de la GS-1 és més ample que la SQ-A (6x6),[6] a causa del format de pel·lícula més gran, però la profunditat i l'alçada són aproximadament les mateixes. Però comparades amb altres càmeres 6x7 tenen una mida força més petita.[7]
Els objectius tenen distàncies d'enfocament properes o millors que les de Hasselblad o Pentax 6x7, però normalment amb obertures més petites, ja que per exemple cap arriba a f/2.8. Les distàncies d'enfocament, però són inferiors a les càmeres amb sistema d'enfocament amb manxa, com la Mamiya RZ67. Per això també existeixen els tubs d'extensió de 18 i 36 mm. Per exemple el 110 mm macro amb el tub d'extensió de 36 mm arriba a una ampliació macro 1:1.[8]
A part d'aquestes òptiques, Bronica també incloïa en el seu catàleg dos extensors de distància focal, el G 1,4x i el G 2x. Aquests, multipliquen la focal de l'objectiu per 1,4 o 2, perdent un pas de llum o dos passos, respectivament.[17]
Es recomana utilitzar els extensors amb les òptiques de 100 a 500mm, però es pot utilitzar amb les lents més curtes, amb el desavantatge que hi haurà una degradació òptica la qual apareixerà a la imatge.[18][19]
Sistema
A part dels objectius intercanviables, es poden intercanviar els següents accessoris.[5]
* A diferència d'altres Bronicas, la GS-1 mai va tenir un xassís per a pel·lícules de 35 mm, tot i que es van anunciar els dos esmentats al llistat. La part posterior de 6x7 és horitzontal i la part posterior de 645 és vertical tret que la càmera es giri.
El camp de visió per a tots els visors és del 94%, el visor de cintura té una lupa d'augment de 4,3x i els visors de prisma tenen una ampliació de 0,87x. L'ús d'un cercador AE en mode de prioritat d'obertura permet que la càmera estableixi l'obturador.[20]
Quan s'utilitza la manxa o els tubs d'extensió i un visor AE se segueix mantinguen la possibilitat d'exposició automàtica amb prioritat a l'obertura.[22][23]
Flaix
Usant el flaix Speedlight G-1 i una empunyadura de velocitat accionada manualment permet mesurar el flaix TTL juntament amb el prisma AE. Això va convertir la GS-1 en la primera càmera de format mitjà amb capacitat de flaix TTL, el 1984 van arribar al mercat la Hasselblad 500 ELX i la Rolleiflex 6006 que també tenen aquesta funció. També va ser l'única càmera de 6x7 amb flaix TTL fins a la introducció de la Pentax 67II el 1998.[24]