PROFILBARU.COM

Molt Honorable Senyor
Martin Brian Mulroney
Biografia
Naixement	20 març 1939 ; Baie-Comeau (Quebec)
Mort	29 febrer 2024 (84 anys); Palm Beach (Florida)
18è Primer ministre del Canadà
	17 setembre 1984 – 25 juny 1993 ; ← John Turner – Kim Campbell →
Member of the King's Privy Council for Canada (en)
	1984 – 29 febrer 2024
Líder de l'oposició del Canadà
	29 agost 1983 – 17 setembre 1984 ; ← Erik Nielsen – John Turner →
Membre de la Cambra dels Comuns del Canadà
	29 agost 1983 – 4 setembre 1984 ; ← Elmer MacKay – Elmer MacKay → ; Circumscripció electoral: Nova Central
Dades personals
Residència	Westmount
Religió	Catolicisme
Formació	Facultat de Dret de la Universitat Laval ; Universitat Sant Francesc Xavier - Grau en Arts ; Universitat Dalhousie ; Universitat St. Thomas
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	Ottawa
Ocupació	advocat i polític
Partit	Progressive Conservative Party of Canada - Parti progressiste-conservateur du Canada
Família
Cònjuge	Mila Mulroney
Fills	Caroline Mulroney, Ben Mulroney
Cronologia
5 novembre 2017	Paradise Papers
Premis
	(2018) Canadian Disability Hall of Fame; (2016) Comandant de la Legió d'Honor; (2007) doctor honoris causa per la Universitat Laval; (2002) Gran Oficial de l'Orde Nacional del Quebec; (6 maig 1998) Company de l'Orde del Canadà; (1984) Canadian Newsmaker of the Year; Medalla commemorativa del 13 de gener; Orde dels Companys de O. R. Tambo; Medalla del Jubileu d'Or de la Reina Elisabet II; Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent; Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 1a classe; Medalla del Jubileu de Diamants de la Reina Elisabet II ;
	Signatura

Brian Mulroney (Baie-Comeau, 20 de març de 1939 - Palm Beach, 29 de febrer de 2024) fou el divuitè Primer Ministre del Canadà del 17 de setembre de 1984, al 25 de juny de 1993 i líder del Partit Conservador Progressista del Canadà del 1983 al 1993.^[1]

Biografia

Era fill d'immigrants catòlics irlandesos. Va estudiar al Col·legi universitari St. François-Xavier, a Antigonish, on es diplomà en ciències polítiques, i a la Universitat de Laval, al Quebec, on es graduà en dret. Treballà com a advocat a Montreal i es va afiliar al Partit Conservador Progressista del Canadà. Ja el 1976 es va presentar com a candidat a cap del partit, però fou derrotat per Joe Clark. El 1983, però, aconseguí derrotar-lo i fou elegit diputat federal.

A les eleccions federals del 4 de setembre de 1984, els conservadors van obtenir una victòria sense precedents, i Mulroney fou nomenat primer ministre. Nomenà Joe Clark ministre d'Afers Exteriors, i s'entrevistà amb el president dels EUA, Ronald Reagan, tot estretint els llaços polítics i econòmics entre ambdós estats. El 1988 hi signà un acord de lliure comerç, primera fase de l'Acord Nord-Americà de Lliure Comerç, que també signà el 1992. El seu govern s'orientà a la formació d'una economia sòlida, mitjançant tractats de lliure comerç amb diferents potències.

Anglòfon per família, però nascut i format al francòfon Quebec, Mulroney era perfectament bilingüe en els dos idiomes oficials del Canadà. Aconseguí ser reescollit amb majoria absoluta a les eleccions del 1988. Aleshores intentà solucionar del tot el problema amb el Quebec iniciant una campanya de «reconciliació nacional» amb el líder liberal quebequès Robert Bourassa, que portaria als acords de Meech Lake, que consideraven el Quebec com a «societat distinta» (reconeixement del poble quebequès com a originari, concessió de competències preeminents en drets i llibertats, i distribució del poder), alhora que també reconeixia l'especificitat dels pobles aborígens (Primeres Nacions), i assentaria les bases de la creació de la província de Nunavut.^[2]

La derrota dels acords en referèndum constitucional del 1992 suposaren un fort cop personal. La pèrdua de popularitat el va moure a presentar la dimissió el febrer de 1993 i fou substituït per la conservadora Kim Campbell.