La vegetació dominant és la sabana arbustiva, en la qual les espècies més representatives pertanyen als gèneres Acacia, Commiphora i Boswellia.[1]
Fauna
El nombre d'espècies animals molt és elevat. Entre els representants de la fauna spiccano variï ungulati adaptats a les condicions de aridità de la ecoregió: la zebra de Grévy (Equus grevyi), la beisa (Oryx beisa), el gerenuk (Litocranius walleri) i el kudù menor (Tragelaphus imberbis). Els darrers rinoceronts negres (Diceros bicornis) de l'Àfrica oriental es troben en zones protegides d'aquesta ecoregió. Les espècies endèmiques són escasses. Entre aquestes figuren quatre rossegadors: Gerbillus cosensi,Gerbillus pusillus, Gerbillus percivali i el talp Thallomys loringi; tres aus: l'allodola de Friedmann (Mirafra pulpa), l'allodola de Williams (Mirafra williamsi) i el garrul blanquinegre d'Hinde (Turdoides hindei); tres rèptils: els dragons Lygodactylus scheffleri i Lygodactylus laterimaculatus i la colobra Amblyodipsas teitana; un amfibi: la granota Hyperolius sheldricki.[1]
Conservació
L'ecoregió es considera vulnerable: les principals amenaces són l'augment del pasturatge i el turisme, la caça furtiva i l'explotació de recursos hídrics escassos. A l'interior hi ha nombroses àrees protegides: a Kenya el parc nacional Amboseli, el parc nacional de Chyulu, el parc nacional de Kora, el parc nacional de Longonot, el parc nacional de Maralai, el parc nacional de Meru, el parc nacional de Nairobi, el parc nacional Ol Donyo Sabuk, el parc nacional Tsavo, la reserva nacional de Buffalo Springs, la reserva nacional de Samburu i la reserva nacional del sud de Turkana; a Tanzània, el parc nacional Mkomazi i la reserva de caça Umba; finalment, a Uganda, la reserva de Matheniko i la reserva de Pian Upe.[1]