Borinot de les corretjoles

Infotaula d'ésser viuBorinot de les corretjoles
Agrius convolvuli Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
TribuSphingini
GènereAgrius
EspècieAgrius convolvuli Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Protoparce convolvuli
  • Herse convolvuli
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El borinot de les corretjoles, esfinx de les corretjoles o borinot de la corretjola (Agrius convolvuli)[1][2] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids. Es troba a Àfrica, Àsia i Europa, especialment en les zones meridionals del continent. Aquest lepidòpter és molt comú als Països Catalans.

Morfologia

Borinot gris volant

El borinot de les corretjoles és l'esfíngid més gran, i alhora una de les papallones més grans, de l'Europa meridional. Fa uns 8 cm del cap a la punta de l'abdomen, amb una envergadura d'uns 14 cm. Té un cos ferm i poderós.

El seu color bàsic és grisenc amb dibuixos més foscos al cos i a les ales. L'abdomen té dues files de taques regulars a cada banda en colors molt delicadament marcats, rosa, blanc i negre. Però aquestes taques no són visibles quan l'animal es troba en la posició de repòs. Aleshores es pot camuflar perfectament sobre l'escorça d'un arbre o d'un mur de pedra.

Com la majoria dels esfíngids, vola a l'estiu, de maig a setembre. Té hàbits vespertins, prefereix les hores crepusculars per anar a llepar el nèctar de les flors. El borinot de les corretjoles prefereix les flors oloroses que desprenen fragàncies agradables al capvespre; també l'hi agraden molt aquelles flors que tenen forma de trompeta, com les petúnies.

Té ales molt poderoses que li permeten volar sobre les flors amb molta precisió sense tocar-les com si fos un colibrí. La seva trompa és desmesuradament llarga comparada amb el cos: arriba a ultrapassar els 10 cm de longitud.[3]

Cicle vital

Eruga

La femella del borinot de les corretjoles pon els ous a les fulles de diverses espècies del gènere Convolvulus, d'ací el seu nom llatí Agrius convolvuli.

Les erugues mengen voraçment les fulles d diverses espècies de corretjola, plantes generalment considerades males herbes. Són de coloració molt variada, marró, blanca i verda. Com les erugues d'altres esfíngids, són relativament grans i tenen un apèndix similar a una banya en la zona caudal.

Acabat l'estat larvari, els borinots de les corretjoles passen l'hivern en estat de crisàlide entre les fulles seques i tiges de la corretjola. La crisàlide és marró rogenc i té la trompa ja molt visible.[4] Tot i que el borinot de les corretjoles és pacífic i totalment inofensiu, a molta gent no li agrada l'aspecte d'aquest animal fosc tan gros i s'espanten quan el veuen. Les llums nocturnes l'atreuen molt i el desorienten. Sovint són víctimes dels fars dels cotxes a les autopistes. Així molts d'ells moren esclafats a l'estiu.

El borinot de les corretjoles se sembla molt a (Manduca quinquemaculata), originari de l'Amèrica del nord.

Vegeu també

Referències

  1. «esfinx | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 maig 2024].
  2. Universitat de les Illes Balears, Els esfíngids de les Illes Balears. Manual d'identificació, 2019; text de Xavier Canyelles i Samuel Pinya; disseny i il·lustracions de Xavier Canyelles.
  3. P.C. Rougeot, P. Viette (1978). Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé (Lausanne). (francès)
  4. «Foto d'una crisàlide». Arxivat de l'original el 2007-06-25. [Consulta: 22 febrer 2009].

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!