En el blasonament és l'últim element que se cita. Molt sovint és carregada de mobles i figures i també pot aplicar-se a una de les particions de l'escut; si s'aplica a tot un escut dividit en particions, aleshores s'anomena bordura de l'escut.
La bordura pot formar part integrant de diverses peces compostes, com ara la bordura banda (formada per la bordura i una banda), la bordura barra (formada per la bordura i una barra), la bordura creu (formada per la bordura i una creu), la bordura sautor (formada per la bordura i un sautor) i la bordura xebró (formada per la bordura i un xebró).
La bordura d'amplària reduïda (una dotzena part de l'escut) s'anomena filiera. La bordura que rodeja l'escut, però sense tocar-ne la vora s'anomena orla.
Cantonada, quan té els quatre angles d'un esmalt diferent del seu.
Componada, constituïda per una sola fila de punts o requadres (anomenats compons en francès) que alternen els metalls i els colors en una sola tira. Normalment se n'indica el nombre i poden ser regulars o no, cas en què també cal indicar-ho.
Dentada, quan presenta dents d'angles aguts.
Dentelada, quan presenta dents molt més petites i nombroses que a la dentada.
Denticulada, formada per dents d'angles aguts separats i tocant la vora de l'escut, generalment amb els esmalts alternats i diferents de l'esmalt del camper.
De peces, bordura componada en què un dels esmalts és el mateix que el del camper, i per això només es dibuixen les superfícies que ocupa l'altre esmalt, que acostuma a ser el mateix de la figura o moble principal. De les peces resultants, sempre n'hi ha una a cada un dels cantons de l'escut, formant angle recte.
Engrelada, quan té els perfils formats per petits semicercles units, amb les puntes cap enfora.
Escacada, bordura componada en què hi ha dues o més files de punts o requadres, també amb els esmalts alternats d'una fila a l'altra.