Bonifacio Ondó Edu

Plantilla:Infotaula personaBonifacio Ondó Edú-Aguong
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1922 Modifica el valor a Wikidata
Evinayong (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1969 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Presó Playa Negra (Guinea Equatorial) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
  Primer Ministre de Guinea Equatorial
12 d'octubre de 1968 – 5 de març de 1969
← Nou càrrec
càrrec abolit →
Dades personals
NacionalitatGuinea Equatorial Guinea Equatorial
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador d'UPLG i MUNGE
Activitat
Ocupaciócatequista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment d'Unió Nacional de Guinea Equatorial (1959–1969) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Prime minister of Spanish Guinea (en) Tradueix
15 desembre 1963 – 12 octubre 1968 Modifica el valor a Wikidata

Bonifacio Ondó Edú-Aguong (Evinayong, 1922 - Malabo, 3 de març de 1969) va ser un polític ecuatoguineà.

Biografia

Nascut en la localitat d'Evinayong, en la part continental (Mbini), va ser catequista a l'església d'Evinayong durant la seva joventut, i va exercir com a mestre a l'Escola Primària de Missió San José.

Es va exiliar a Gabon a l'octubre de 1959, on va organitzar la Unió Popular d'Alliberament de Guinea Equatorial (UPLGE), en Libreville, amb el suport del govern de Léon M'ba. Va tornar a Guinea Equatorial el 1964, després de l'aprovació de l'autonomia del territori per part d'Espanya al desembre de 1963, transformant la UPLGE en el Moviment d'Unitat Nacional de Guinea Equatorial (MUNGE), que va trobar suport entre aquells guineans més propers a l'administració, com eren els funcionaris, els caps tradicionals i en general les persones de major edat. Es va convertir en president del govern autonòmic i va participar en la conferència que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968, sent un dels favorits en les eleccions de setembre de 1968 immediatament anteriors a la independència del país, en les quals va quedar segon, amb 31.941 vots (primera volta) i 41.254 vots (segona volta).

L'11 d'octubre va ser condecorat amb la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica a l'ambaixada d'Espanya per Manuel Fraga. Enfrontat a Francisco Macías Nguema, es va exiliar de nou a Gabon després de la independència, tornant al país als pocs mesos, però primer fou sotmès a arrest domiciliari i posteriorment empresonat en una presó de la capital[1] on, segons la versió oficial, se suïcida el 5 de març de 1969.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!