PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Bonítol
Sarda sarda
	;
Període
	Miocè mitjà - recent
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	155096
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae
Tribu	Sardini
Gènere	Sarda
Espècie	Sarda sarda ; (Bloch, 1793)
Nomenclatura
Sinònims	Palamita sarda (Bloch, 1793); Pelamis sarda (Bloch, 1793); Pelamys sarda (Bloch, 1793); Sarda mediterranea (Bloch & Schneider, 1801); Sarda pelamis (Brünnich, 1768); Scomber mediterraneus (Bloch & Schneider, 1801); Scomber palamitus (Rafinesque, 1810); Scomber ponticus (Pallas, 1814); Scomber sarda (Bloch, 1793); Thynnus brachypterus (Cuvier, 1829);
Protònim	Scomber sarda

El bonítol o bonyítol^[1] (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.

Morfologia

Talla: màxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm
Boca molt grossa, mandíbula superior a l'alçada o bé ultrapassant la vora posterior de l'ull.
Sense dents a la banda superior de la llengua.
Primer arc branquial amb 16 a 22 branquispines.
Aletes dorsals juntes, la primera molt llarga i de perfil recte o còncau.
De 7 a 9 pínnules dorsals i 6 a 8 pínnules anals.
Pectorals curtes.
Pèlviques separades per un apèndix bífid (procés interpèlvic).
Línia lateral sinuosa.
Cos cobert d'escates molt petites excepte a la zona del cap i aleta pectoral, on són molt ben desenvolupades.
Peduncle caudal amb dues carenes laterals petites i una mitjana gran a cada costat.
Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament oblíqües.
Part inferior dels costats i ventre argentats.

Comportament

Epipelàgic, sobretot a aigües costaneres, fins als 200 m de fondària.

Migrador, formant sovint moles prop de la superfície o bé nedant en parelles.

Reproducció

A la Mar Catalana es reprodueix de maig a juliol.

Els ous són pelàgics i estan recoberts per una càpsula de fibres.

Alimentació

És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània, incloent-hi la mar Negra. Es pesca també a les dues ribes de l'Atlàntic en aigües temperades i tropicals (a l'est, de Sud-àfrica a Escandinàvia, i a l'oest, del nord de l'Argentina a Massachusetts, Estats Units).

Pesca

Carn molt gustosa, una mica llardosa, i d'interès comercial.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Antigament, es pescaven mitjançant almadraves quan passaven prop de la costa en les seues migracions. Actualment, passen més lluny de la costa, i es capturen amb arts d'encerclament, tremall, línies de mà, curricà, teranyina i palangre. Molt interessant per la pesca esportiva des d'embarcació es captura amb les tècniques de pesca de curricà de costa, llancer i jigging.

Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències

↑ «bonyítol» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Bibliografia

Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 88.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.