Bombus subterraneus és una espècie d'himenòpter de la família dels àpids.
Distribució
S'estén per gran part d'Europa des del nord de la península Ibèrica fins als 60°N a Escandinàvia i Rússia al nord, i inclou la península Itàlica i els Balcans fins al centre de Grècia al sud. A l'Àsia, és present des de Turquia, Transcaucàsia i el nord de l'Iran fins al sud dels Urals, sud i est de Kazakhstan, Tian Shan, Altai i nord de Mongòlia. Ha estat introduït a Nova Zelanda, on només és present a l'Illa del Sud. Es considera extinta a Bèlgica, Països Baixos i el Regne Unit. A la península Ibèrica només és present a l'extrem nord, incloent-hi la Serralada Cantàbrica i els Pirineus.[1]
Descripció
Mida de l'ala anterior de 17 mm en les reines, 11 mm en les obreres i 12 mm en els mascles. Pilositat del cos de la reina molt curta. Els individus de la forma britànica tenien un collar ampli de color groc i una estreta franja groga a l'escutel. La punta de l'abdomen és d'un color blanc brut. Les obreres són similars a les reines, però de mida més petita. Els mascles també són similars, però acostumen a tenir la pilositat del cos més llarga.[2] Existeixen formes fosques (subespècie subterraneus) i formes clares (subespècie latreillellus).[1]
Hàbitat i Ecologia
Gran varietat d'hàbitats, principalment oberts, com ara landes, prats calcaris, schorres, prats costaners, conreus de trèvol de prat, prats alpins i subalpins, estepes i estepes forestals.
Recull nèctar i pol·len d'una gran varietat de flors, preferint espècies amb corol·les llargues, en especial de fabàcies i boraginàcies.[1] Habitualment nidifica sota terra en antics caus de mamífers, i els nius poden tenir de 75 a 100 obreres. Al Regne Unit, les reines apareixien al maig i podien arribar a volar fins al setembre.[2]
Introducció i reintroducció
Bombus subterraneus és una de les quatre espècies de borinot del gènere Bombus que es van introduir a Nova Zelanda des del Regne Unit entre 1895 i 1906 per a la pol·linització del trèvol de prat. Es tracta de l'espècie més rara de les quatre, la qual només apareix en baix nombre en certes localitats de l'Illa del Sud.[3] La darrera observació al Regne Unit es va produir el 1988, moment a partir del qual es va considerar extinta fins a la seva reintroducció. La causa de la seva extinció al Regne Unit és objecte de debat, però molts científics són de l'opinió que es va deure a la manca de diversitat genètica. L'any 2009 es va iniciar un programa de reintroducció de l'espècie al Regne Unit a partir de reines recol·lectades a Nova Zelanda. El van dur a terme les organitzacions Natural England, Bumblebee Conservation Trust, Royal Society for the Protection of Birds i Hymettus.[4] En un principi, aquest programa no va ser exitós, ja que moltes de les reines van morir durant la hibernació. A més, anàlisis genètiques d'individus de Nova Zelanda van demostrar que hi havia molt poca diversitat genètica en aquesta població. D'aquesta manera, l'any 2012 es va fer un segon intent de reintroducció a partir de reines capturades a la província d'Escània, sud de Suècia.[5] A l'estiu de 2013, obreres d'aquesta espècie es van trobar dins d'un radi de 5 km del punt de reintroducció, confirmant que la nidificació s'havia produït amb èxit.[6] Per millorar la variabilitat genètica de la població introduïda, es va continuar alliberant reines capturades a Escània fins a la primavera del 2016.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bombus subterraneus» (en anglès). UICN, 16-09-2014. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Falk, Steven; Lewington, Richard. Field Guide to the Bees of Great Britain and Ireland (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019. ISBN 978-1-472-97036-7.
- ↑ Macfarlane, R.P.; Gurr, L. «Distribution of bumble bees in New Zealand» (en anglès). New Zealand Entomologist, 18, 1995, pàg. 29–36.
- ↑ «'Extinct' British subject repatriated after 100 years» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «'Extinct' short-haired bumblebee returns to UK» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «'The Short-haired bumblebee reintroduction» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-02-16. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Skånska humlor till England en sista gång» (en suec). [Consulta: 7 abril 2024].
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
