Bolet d'esca (grup de bolets)

Els bolets d'esca són bolets massissos que tenen la consistència del suro o de la fusta. Tots són perennes i anualment formen una capa de tubs que se superposa a la de l’any anterior^[1][2]

Bolet d'esca (Fomes fomentarius)

Primordialment són fongs descomponedors (poden ser paràsits i causar la mort de l'hoste) que creixen sobre substrats llenyosos (branques, troncs, soques o arrels), on produeixen un podriment fúngic, sovint bru.^{[cal citació]}

En fases juvenils, tots els bolets d’esca tenen aspecte de crosta i un bon nombre resta així en la fase adulta. En aquest cas els anomenem crostes d’esca. Els bolets d'esca adults solen tenir forma de peülla o unglot (bolets d’esca vers) o de ventall (ventalls d’esca), i acostumen a tenir una mida gran a molt gran. Tots ells resten durant mesos sobre el substrat sense perdre el seu aspecte ni la consistència.^{[cal citació]} A diferència dels bolets d'esca, que són bolets perennes i en el revers presenten una capa de tubs per any de vida, els bolets de soca són bolets anuals, per la qual cosa només disposen d’una capa de tubs.^{[cal citació]}

Diverses espècies de bolets d'esca han estat emprades tradicionalment per elaborar l’esca o com a medicinals. La carn és gairebé sempre bruna (en el gènere Fomitopsis és groguenca en les zones joves)^[3][4]

Grups de bolets d'esca

Es diferencien tres grans grups de bolets d'esca:

Bolets d'esca vers

Grup molt extens, les espècies de bolets d'esca vers més corrents són:^[1][2]

• Fomes fomentarius, bolet d’esca
• Fomitopsis pinicola, bolet d’esca marginat, bolet d'esca amb vora
• Phellinus pomaceus, bolet d’esca dels fruiters
• Porodaedalea pini, bolet d’esca de pi
• Fomitiporia rosmarini, bolet d’esca de romaní
• Fomitoporia robusta, bolet d’esca de roure
• Phellinus igniarius, bolet d’esca de salze
• Fomitopsis officinalis, bolet d’esca medicinal

Crostes d'esca

Les espècies de crostes d'esca més corrents són:^[1][2]

• Szczepkamyces campestris, crosta d’esca d’alzina
• Perenniporia rosmarini, crosta d’esca de romaní
• Fomitiporia punctata, crosta d’esca encoixinada
• Fuscoporia ferruginosa, crosta d’esca rovellada
• Fuscoporia contigua, crosta d’esca de porus fins
• Perenniporia medulla-panis, crosta d’esca de molla de pa

Ventalls d'esca

Les espècies de ventalls d'esca més corrents són:

• Ventalls de carn clara:
  • Cerrena unicolor, ventall d’esca de molsa
  • Oxyporus populinus, ventall d’esca de pollancre
  • Daedalea quercina, ventall d’esca de roure
  • Heterobasidion annosum, ventall d’esca de vora blanca o ventall d’esca de les arrels
• Ventalls de carn bruna:
  • Ganoderma applanatum, ventall d’esca aplanat
  • Fuscoporia torulosa, ventall d’esca d’alzina
  • Gloeophyllum abietinum, ventall d’esca d’avet
  • Ganoderma adspersum, ventall d’esca engruixit
  • Gloeophyllum sepiarium, ventall d’esca de les tanques

Referències

1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
2. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
3. Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
4. Bernicchia, Annarosa. Polyporaceae s.l. Alassio (Savona): Ed. Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-5-3.