El Bisbat de les Illes de la Fortuna també anomenat Bisbat de Telde, fou el primer bisbat de Canàries (avui extint), havent estat erigit per Climent VI el 7 de novembre de 1351, a Telde, a l'illa de Gran Canària. Aquest Papa va dictar una butlla, denominada Coelestis rex regum, erigint com a bisbe al carmelita fra Bernat Font.[1] L'escut de la ciutat de Telde ho recorda, no només amb el bàcul episcopal, sinó també amb una llegenda llatina en la que es recull que va ser Telde la primera ciutat i seu episcopal de les Illes Canàries, encara que aquest bisbat no va tenir continuïtat.[2]
Història
El Bisbat de Telde va ser bàsicament un projecte d'evangelització de les Canàries per part de missioners mallorquins i catalans, que va fracassar per les ràtzies pirates de certs europeus que van enfuriar els aborígens. Aquesta situació va desembocar en el martiri de tretze missioners eremites catalans que van ser llançats pels aborígens a l'avenc de Jinàmar el 1393.[3]
L'Església catòlica manté la memòria dels bisbats desapareguts i en l'actualitat el Bisbat de Telde sobreviu com a Diòcesi titular, és a dir, com una diòcesi que avui existeix únicament en el seu títol. El 21 de setembre de 2013 el Papa Francesc nomenà a Giampiero GloderArquebisbe titularde Telde i cap de l'escola diplomàtica de la Santa Seu. Encara que el títol d'Arquebisbe titular de Telde és de caràcter simbòlic més que real per raó de la seva condició de diòcesi desapareguda.[4][5]
Bisbes
Els seus primers bisbes van ser majorment frares missioners mallorquins i catalans:[6]
