PROFILBARU.COM

Bisbat de Székesfehérvár
	Dioecesis Albae Regalensis
	La catedral de Székesfehérvár
Tipus	bisbat catòlic
Localització
	47° 11′ 30″ N, 18° 24′ 35″ E / 47.1917222°N,18.4097575°E
Estat	Hongria
Comtat	Fejér
Districte	Székesfehérvár District (en)
Vila	Székesfehérvár
Parròquies	149
Població humana
Població	810.000 (2017) (156,67 hab./km²)
Llengua utilitzada	hongarès
Religió	romà
Geografia
Part de	arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Superfície	5.170 km²
Limita amb	bisbat de Kaposvár, sud-oest ; bisbat de Vác, nord-est ; arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, sud-est ; arquebisbat d'Esztergom-Budapest, nord ; arquebisbat de Veszprém, oest ; bisbat de Győr, nord-oest ; bisbat de Pécs, sud-est
Dades històriques
Anterior	arquebisbat de Veszprém
Fundador	Maria Teresa I d'Àustria
Creació	17 de juny de 1777
Patrocini	Esteve I d'Hongria
Catedral	Sant Esteve
Organització política
• Bisbe	Antal Spányi
Lloc web	szfvar.katolikus.hu

El bisbat de Székesfehérvár (hongarès: Székesfehérvári egyházmegye, llatí: Dioecesis Albae Regalensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Esztergom-Budapest. Al 2017 tenia 405.000 batejats sobre una població de 810.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Antal Spányi.

Territori

La diòcesi comprèn la província de Fejér a Hongria.

La seu episcopal és la ciutat de Székesfehérvár, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 5.170 km², i està dividit en 149 parròquies.

Història

La diòcesi va ser erigida el 17 de juny de 1777 per mitjà de la butlla In universa gregis del papa Pius VI, prenent el territori de les diòcesis de Veszprém i de Győr.

El bisbe Vince Jekelfalussy va ser el primer bisbe hongarès en publicar el dogma de la infabilitat papal sancionat pel Concili Vaticà I sense demanar primer el consens del rei (placet regium), sent reprovat per l'autoritat.

Cronologia episcopal

Ignác Nagy de Sellye † (23 de juny de 1777 - 5 de novembre de 1789 mort)
Miklós Milassin, O.F.M. † (21 de juny de 1790 - 2 de juliol de 1811 mort)
József Vurum † (23 de setembre de 1816 - 19 d'abril de 1822 nomenat bisbe de Gran Varadino)
- József Kopácsy † (21 de desembre de 1821 - 27 de juny de 1825 nomenat bisbe de Veszprém) (no confirmat)
Pál Mátyás Szutsits † (29 de gener de 1828 - 28 de març de 1831 nomenat bisbe de Bosnia i Sirmio)
János Horváth † (30 de setembre de 1831 - 16 de gener de 1835 mort)
László Barkóczy † (19 de maig de 1837 - 13 de desembre de 1847 mort)
- Antal Karner † (25 de juny de 1848 - 27 d'octubre de 1849 nomenat bisbe de Győr) (no confirmat)
Imre Farkas † (5 de setembre de 1851 - 5 de gener de 1866 mort)
Vince Jekelfalussy † (22 de febrer de 1867 - 15 de maig de 1874 mort)
Nándor Dulánszki † (17 de setembre de 1875 - 25 de juny de 1877 nomenat bisbe de Pécs)
János Pauer † (28 de febrer de 1879 - 15 de maig de 1889 mort)
Fülöp Steiner † (26 de juny de 1890 - 11 d'agost de 1900 mort)
Gyula Városy † (16 de desembre de 1901 - 11 de desembre de 1905 nomenat arquebisbe de Kalocsa)
Ottokár Prohászka † (11 de desembre de 1905 - 2 d'abril de 1927 mort)
Lajos Shvoy † (20 de juny de 1927 - 2 de gener de 1968 mort)
- Sede vacante (1968-1974)
Imre Kisberk † (2 de febrer de 1974 - 5 d'abril de 1982 renuncià)
Gyula Szakos † (5 d'abril de 1982 - 13 de setembre de 1991 jubilat)
Jusztin Nándor Takács, O.C.D. † (13 de setembre de 1991 - 4 d'abril de 2003 jubilat)
Antal Spányi, des del 4 d'abril de 2003

Estadístiques

A finals del 2017, la diòcesi tenia 405.000 batejats sobre una població de 810.000 persones, equivalent al 50,0% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
any	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot	diaques	homes	dones
1970	380.685	?	?	209	209		1.821				138
1980	464.959	736.000	63,2	258	258		1.802				162
1990	461.000	736.000	62,6	173	173		2.664				163
1999	494.108	750.000	65,9	119	110	9	4.152	4	9	46	144
2000	491.803	740.000	66,5	113	106	7	4.352	5	7	46	144
2001	490.289	735.000	66,7	107	100	7	4.582	5	7	50	144
2002	489.048	730.000	67,0	104	97	7	4.702	6	7	50	144
2003	437.058	760.448	57,5	102	95	7	4.284	6	7	50	144
2004	435.700	858.700	50,7	105	98	7	4.149	6	7	42	144
2010	422.656	840.656	50,3	86	79	7	4.914	11	9	120	149
2014	413.000	825.000	50,1	85	76	9	4.858	9	9	103	149
2017	405.000	810.000	50,0	86	78	8	4.709	10	18	104	149

Notes

Bibliografia

Stuhlweissenburg (Székes-Fehérvàr), a l'Enciclopèdia catòlica, Nova York, Encyclopedia Press, 1913.
Butlla In universa gregis, a Bullarii romani continuatio, Tomo VI, Parte I, Prato 1843, pp. 355–358 (llatí)